Back to Languages

Catalan - Chapter 29 - Al-Ankabut

Translation by Youssef Lyoussi — Permalink

Verse 1 — Surah Al-Ankabut 29:1

Verse 2 — Surah Al-Ankabut 29:2

Pensen els homes que se'ls deixarà dir: «Creiem!», sense ser provats

Verse 3 — Surah Al-Ankabut 29:3

Ja vam provar als seus predecessors. Al·là, sí, coneix perfectament als sincers i coneix perfectament als que menteixen

Verse 4 — Surah Al-Ankabut 29:4

Pensen qui obren malament que podran escapar de Nosaltres? Què malament jutgen

Verse 5 — Surah Al-Ankabut 29:5

Qui compta amb trobar a Al·là sàpiga que el termini fixat per Al·là vindrà certament, Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

Verse 6 — Surah Al-Ankabut 29:6

Qui combat per Al·là, combat, en realitat, en profit propi. Al·là, certament, pot prescindir dels Homes

Verse 7 — Surah Al-Ankabut 29:7

A qui hagin cregut i obrat bé els esborrarem, sí, les seves dolentes obres i els retribuirem, sí, conformement a les seves millors obres

Verse 8 — Surah Al-Ankabut 29:8

Hem ordenat a l'home que es porti bé amb els seus pares. Però si aquests t'insisteixen que M'associïs quelcom del que no tens coneixement, no els obeeixis! Tornareu a Mi i ja us informaré del que fèieu

Verse 9 — Surah Al-Ankabut 29:9

A qui hagin cregut i obrat bé hem de fer que entrin a formar part dels justs

Verse 10 — Surah Al-Ankabut 29:10

Hi ha alguns que diuen: «Creiem en Al·là!» Però, quan sofrixen quelcom per Al·là, prenen la prova que els homes els infligixen com càstig d'Al·là. Si, en canvi, el teu Senyor els auxilia, segur que diuen: «Estàvem amb vosaltres!» És que Al·là no sap bé el que hi ha en els pits dels Homes

Verse 11 — Surah Al-Ankabut 29:11

Al·là, sí, coneix perfectament als que creuen i coneix perfectament als hipòcrites

Verse 12 — Surah Al-Ankabut 29:12

Els infidels diuen als creients: «Seguiu el nostre camí i carregarem amb els vostres pecats!» Però, si ni amb els seus propis pecats carreguen gens... Menteixen, certament

Verse 13 — Surah Al-Ankabut 29:13

Portaran, certament, la seva càrrega juntament amb altres càrregas. El dia de la Resurrecció haurien de respondre del que s'inventaven

Verse 14 — Surah Al-Ankabut 29:14

Vam enviar Noé al seu poble i va romandre amb ell durant mil anys menys cinquanta. Després, el diluvi els va sorprendre en el seu impiedat

Verse 15 — Surah Al-Ankabut 29:15

Els salvem, a ell i als de la nau, i vam fer d'ella un signe per a tot els Homes

Verse 16 — Surah Al-Ankabut 29:16

I a Abraham. Quan va dir al seu poble: «Serviu a Al·là i temeu-li! És millor per a vosaltres. Si sabéssiu...»

Verse 17 — Surah Al-Ankabut 29:17

Serviu, en lloc de servir a Al·là, només ídols, i creeu una mentida. Els que vosaltres serviu, en lloc de servir a Al·là, no poden procurar-vos sosteniment. Busqueu, doncs, en Al·là el sosteniment! Serviu-li, doneu-li gràcies! A Ell sereu retornats

Verse 18 — Surah Al-Ankabut 29:18

Si desmentiu, ja altres generacions, abans de vosaltres, van desmentir. Al Missatger només li incumbeix la transmissió clara

Verse 19 — Surah Al-Ankabut 29:19

És que no veuen com inicia Al·là la creació i, després, la repeteix? És cosa fàcil per a Al·là

Verse 20 — Surah Al-Ankabut 29:20

Digues: «Aneu per la terra i mireu com va iniciar la creació! Després, Al·là crearà per última vegada. Al·là és omnipotent»

Verse 21 — Surah Al-Ankabut 29:21

Castiga a qui Ell vol i es apiada de qui Ell vol. A Ell sereu retornats

Verse 22 — Surah Al-Ankabut 29:22

No podeu escapar en la terra ni en el cel. No teniu, fora d'Al·là, protector ni auxiliar

Verse 23 — Surah Al-Ankabut 29:23

Qui no creen en els signes d'Al·là i que Li trobaran, aquests desesperaran de La meva misericòrdia i aquests són qui sofriran un càstig dolorós

Verse 24 — Surah Al-Ankabut 29:24

L'única cosa que va respondre el seu poble va ser: «Mateu-li o cremeu-li!» Però Al·là li va salvar del foc. Certament hi ha en això signes per a gent que creu

Verse 25 — Surah Al-Ankabut 29:25

Va dir: «Heu pres ídols en lloc de prendre a Al·là, només per l'afecte mutu que us teniu en la vida d'aquí. Després, el dia de la Resurrecció, renegareu uns d'uns altres i us maleireu mútuament. El vostre estatge serà el Foc i no tindreu qui us auxiliï»

Verse 26 — Surah Al-Ankabut 29:26

Lot va creure en Ell i va dir: «Em refugio en el meu Senyor. Ell és el Poderós, el Savi

Verse 27 — Surah Al-Ankabut 29:27

Li vam regalar Isaac i Jacob, i vam instituir en la seva descendència el profetisme i l'Escriptura. Li recompensem en la vida d'aquí, i en l'altra és dels justs

Verse 28 — Surah Al-Ankabut 29:28

I a Lot. Quan va dir al seu poble: «Certament cometeu una deshonestedat que cap dels Homes ha comès abans

Verse 29 — Surah Al-Ankabut 29:29

Us arribeu als homes, saltegeu i cometeu actes reprovables en les vostres reunions?». L'única cosa que va respondre el seu poble va ser: «Porta'ns el càstig d'Al·là, si és veritat el que dius!»

Verse 30 — Surah Al-Ankabut 29:30

Va dir: «Senyor! Auxilia'm contra el poble corruptor!»

Verse 31 — Surah Al-Ankabut 29:31

Quan Els nostres missatgers van venir a Abraham amb la bona nova, van dir: «Anem a fer perir a la població d'aquesta ciutat. Són uns impius»

Verse 32 — Surah Al-Ankabut 29:32

Va dir: «Però Lot està en ella». Van dir: «Sabem bé qui està en ella. Els salvarem, certament, a ell i a la seva família, excepte a la seva dona, que serà dels que es ressaguin»

Verse 33 — Surah Al-Ankabut 29:33

Havent arribat els nostres missatgers a Lot, aquest es va afligir per ells i es va sentir impotent per a protegir-los. Però ells van dir: «No temes ni estiguis trist! Anem a salvar-vos, a tu i a la teva família, excepte a la teva dona, que serà dels que es ressaguin

Verse 34 — Surah Al-Ankabut 29:34

Anem a fer baixar un càstig del cel sobre la població d'aquesta ciutat, perquè han estat uns perversos»

Verse 35 — Surah Al-Ankabut 29:35

I vam fer d'ella un signe clar per a gent que raona

Verse 36 — Surah Al-Ankabut 29:36

Als madianites el seu germá Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là i conteu amb l'últim Dia! No obreu malament en la terra corrompent!»

Verse 37 — Surah Al-Ankabut 29:37

Li van desmentir i el Terratrémol els va sorprendre, matinejant, morts,de genolls, en les seves cases

Verse 38 — Surah Al-Ankabut 29:38

I als Adites i als Tamudìs! Pels seus habitatges se us mostra clarament... El Dimoni va engalanar les seves obres i els va apartar del Camí, a pesar de la seva perspicàcia

Verse 39 — Surah Al-Ankabut 29:39

I a Coré, a Faraó i a Hamán! Moisés va venir a ells amb les proves clares i ells es van conduir en el país altivament. Però no van aconseguir escapar

Verse 40 — Surah Al-Ankabut 29:40

Vam sorprendre a cadascun pel seu pecat. Contra uns enviem una tempestat de sorra. A uns altres els va sorprendre el Crit. A uns altres vam fer que la terra els hi empassés. A uns altres els neguem. No va ser Al·là qui va ser injust amb ells, sinó que ells ho van ser amb si mateixos

Verse 41 — Surah Al-Ankabut 29:41

Qui prenen protectors en lloc de prendre a Al·là són semblants a l'aranya que s'ha fet una casa. I la casa més fràgil és la de l'aranya. Si sabessin

Verse 42 — Surah Al-Ankabut 29:42

Al·là sap tot el que invoquen en lloc d'invocar-li a Ell. És el Poderós, el Savi

Verse 43 — Surah Al-Ankabut 29:43

Proposem aquestes paràboles als homes, però no les comprenen sinó els que saben

Verse 44 — Surah Al-Ankabut 29:44

Al·là ha creat amb una fi els cels i la terra. Certament, hi ha en això un signe per als creients

Verse 45 — Surah Al-Ankabut 29:45

Recita el que se't ha revelat de l'Escriptura ! Fes la azalá! La azalá prohibeix la deshonestedat i el reprovable. Però el record d'Al·là és més important encara. Al·là sap el que feu

Verse 46 — Surah Al-Ankabut 29:46

No discutiu sinó amb bones maneres amb la gent de l'Escriptura, excepte amb els que hagen obrat impíament. I digueu: «Creiem en el que se'ns ha revelat a nosaltres i en el que se us ha revelat a vosaltres. El nostre Déu i el vostre Déu és Un. I ens sotmetem a ell»

Verse 47 — Surah Al-Ankabut 29:47

I, així, t'hem revelat l'Escriptura. Aquells a qui revelem l'Escriptura creuen en ella. Entre aquests hi ha alguns que creuen en ella. Ningú rebutja Els nostres signes sinó els infidels

Verse 48 — Surah Al-Ankabut 29:48

Tu no llegies, abans de rebre-la, cap Escriptura, ni copiaves cap amb la teva destra. Els falsaris, si no, haurien sospitat

Verse 49 — Surah Al-Ankabut 29:49

Sinó que, és un conjunt de versicles clars en els pits de qui han rebut la Ciència. No neguen Els nostres signes sinó els impius

Verse 50 — Surah Al-Ankabut 29:50

Diuen: «Per què no se li han revelat signes procedents del seu Senyor?» Digues: «Només Al·là disposa dels signes. Jo sóc solament un monitor que parla clar»

Verse 51 — Surah Al-Ankabut 29:51

És que no els basta que t'hàgem revelat l'Escriptura que se'ls recita? Hi ha en això una misericòrdia i una amonestació per a gent que creu

Verse 52 — Surah Al-Ankabut 29:52

Digues: «Al·là basta com testimoni entre jo i vosaltres! Coneix el que està en els cels i en la terra. Qui creen en la falsedat i no creen en Al·là, aquests seran els que perdin»

Verse 53 — Surah Al-Ankabut 29:53

I et demanen que avancis el càstig. Si no fora perquè ha estat prefixat, els hauria ja arribat. Els vindrà, en veritat, de colp i volta, sense pressentir-ho

Verse 54 — Surah Al-Ankabut 29:54

Et demanen que avancis el càstig. Sí, la Jahenam voltarà als infidels

Verse 55 — Surah Al-Ankabut 29:55

El dia que el càstig els cobreixi de cap a peus i digui: «Agradeu el fruit de les vostres obres!»

Verse 56 — Surah Al-Ankabut 29:56

Serfs creients! La meva terra és vasta! Serviu-me, doncs, a Mi sol

Verse 57 — Surah Al-Ankabut 29:57

Cadascun agradarà la mort. Després, sereu retornats a Nosaltres

Verse 58 — Surah Al-Ankabut 29:58

A qui hagen cregut i fet el bé hem d'allotjar-los en el Paradís, eternament, en cambres altes, als peus de les quals fluïxen rierols. Quin grata és la recompensa dels que obren bé

Verse 59 — Surah Al-Ankabut 29:59

que tenen paciència i confien en el seu Senyor

Verse 60 — Surah Al-Ankabut 29:60

Quantes bèsties cal no poden proveir-se del sosteniment! Al·là s'encarrega d'ell i del vostre. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

Verse 61 — Surah Al-Ankabut 29:61

Si els preguntes: «Qui ha creat els cels i la terra i subjectat el sol i la lluna?», segur que diuen: «Al·là!» Com poden, doncs, ser tan desviats

Verse 62 — Surah Al-Ankabut 29:62

Al·là dispensa el sosteniment a qui Ell vol dels seus serfs: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Al·là és omniscient

Verse 63 — Surah Al-Ankabut 29:63

Si els preguntes: «Qui fa baixar aigua del cel, vivificant amb ella la terra després de morta?», segur que diuen: «Al·là!» Digues: «Lloat sigui Al·là!» No, la majoria no comprenen

Verse 64 — Surah Al-Ankabut 29:64

Aquesta vida d'aquí no és sinó distracció i joc, però la Estança Posterior, aquesta sí que és la Vida. Si sabessin

Verse 65 — Surah Al-Ankabut 29:65

Quan s'embarquen, invoquen a Al·là rendint-li culte sincer. Però, quan els salva, duent-los a terra ferma, a l'instant Li associen altres déus

Verse 66 — Surah Al-Ankabut 29:66

per a acabar negant el que els hem donat. Que gaudeixin per breu temps! Van a veure

Verse 67 — Surah Al-Ankabut 29:67

No veuen que hem fet un territori sagrat i segur, mentre, al voltant d'ells, segresten a la gent? Creuen, doncs, en la falsedat i no creuran en la gràcia d'Al·là

Verse 68 — Surah Al-Ankabut 29:68

Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o que, quan ve a ell la Veritat, la desmenteix? No hi ha en la Jahenam un estatge per als infidels

Verse 69 — Surah Al-Ankabut 29:69

A qui hagen combatut per Nosaltres hem de guiar-los pels nostres camins! Al·là està, en veritat, amb qui fan el bé