Catalan - Chapter 51 - Adh-Dhariyat

Pels els que dispersen

Per les que duen una càrrega

Per les que es llisquen lleugeres

Pels que distribuïxen una ordre

Certament, allò amb que se us amenaça és veritat

I el Judici, sí, tindrà lloc

Pel cel solcat d'òrbites

Esteu en desacord

Alguns sou desviats d'ell

Maleïts siguin els que sempre estan conjecturant

que estan en un abisme, despreocupats

que pregunten: «Quan arribarà el dia del Judici?»

El dia que se'ls provi al foc

«Agradeu la vostra prova! Això és el que estàveu impacients per conèixer»

Els que temen a Al·là estaran entre jardins i fonts

prenent el que el seu Senyor els doni. Van fer el bé en el passat

de nit dormien poc

al rompent de l'alba, demanaven perdó

i part dels seus béns corresponia de dret al captaire i a l'indigent

En la terra hi ha signes per als convençuts

i en vosaltres mateixos també. És que no veieu

I en el cel teniu vostre sosteniment i el que se us ha promès

Pel senyor del cel i de la terra, que és tanta veritat com que parleu

T'has assabentat de la història dels hostes honrats d'Abraham

Quan van entrar en la seva casa. Van dir: «Pau!». Va dir: «Pau! Sou gent desconeguda»

Es va anar discretament als seus i va portar un vedell encebat

que els va oferir. Va dir: «És que no mengeu?»

I va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes!» I li van donar la bona nova d'un noi ple de ciència

La seva dona, llavors, es va posar a cridar. Colpejant-se el rostre i va dir: «Però si sóc una vella estèril!»

Van dir: «Així ha dit el teu Senyor. És Ell el Savi, el Omniscient»

Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?»

Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador

per a enviar contra ells pedres de fang cuit

marcades junt amb el teu Senyor per als immoderats»

I vam treure als creients que en ella havia

però només trobem en ella una casa de gent sotmesa a Al·là

I vam deixar en ella un signe per als que temen el càstig dolorós

I en Moisés. Quan li enviem a Faraó amb una autoritat manifesta

Però, segur del seu poder, es va tornar i va dir: «És un mag o un possès!»

Llavors els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els llancem al mar. Havia incorregut en censura

I en Els Adites. Quan vam enviar contra ells el vent desvastador

que polvoritzava tot quant trobava al seu pas

I en Els Tamudís. Quan se'ls va dir: «Gaudiu encara per algun temps!»

Però van infringir l'ordre del seu Senyor i els va sorprendre el Llamp, veient-lo venir

No van poder tenir-se en peus, ni defensar-se

I al poble de Noé. Va ser un poble pervers

I el cel, ho construïm amb força. I, certament, vam assignar un vast espai

I la terra, la vam estendre. Què bé que la preparem

Tot ho creguem per parelles. Potser, així, us deixeu amonestar

«Refugieu-vos, doncs, en Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar

No poseu a altre déu juntament amb Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar»

Així mateix, no va venir als que van anar abans cap Missatger que no diguessin: «És un mag o un possès!»

És que s'han llegat això uns a uns altres? No! Són gent rebel

Aparta't d'ells i, així, no incorreràs en censura

I amonesta, que l'amonestació aprofita als creients

No he creat als genis i als homes sinó perquè Em serveixin

No vull d'ells cap sosteniment, no vull que M'alimentin

Al·là és El Proveïdor de tot, El Fort, El Ferm

Els impius correran la mateixa sort que van córrer els seus semblants. Que no Em donin doncs, pressa

Ai dels que no creuen, pel dia amb que se'ls amenaça