Catalan - Chapter 21 - Al-Anbiya

S'acosta el moment en que els homes hagin de rendir comptes, pero ells, despreocupats, es desvien

Quan reben una nova amonestacio del seu Senyor, l'escolten sense prendre-la de debo

divertits els seus cors. Els impius xiuxiuegen entre si: «No es aquest sino un mortal com vosaltres? Cedireu a la magia a gratcient?»

Diu: «El meu Senyor sap el que es diu en el cel i en la terra. Ell es Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap»

Ells, en canvi, diuen: «Pasterada de somnis! No! Ell ho ha inventat! No! Es un poeta! Que ens porti un signe com els antics Missatgers!»

Abans d'ells, cap de les ciutats que vam destruir creia. I aquests van a creure

Abans de tu, no enviem sino a homes als que vam fer revelacions. Si no ho sabeu, pregunteu a la gent de l'Amonestacio

No els vam donar un cos que no necessites alimentar-se. I no eren immortals

Complim la promesa que els vam fer i els salvem, igual que a uns altres a qui Nosaltres vam voler salvar, mentre que vam fer perir als immoderats

Us hem revelat una Escriptura que se us amonesta. Es que no compreneu

Quantes ciutats impias hem arruinat, suscitant despres a altres pobles

Quan van sentir El nostre rigor, van voler escapar d'elles rapidament

«No fugiu, torneu a la vostra vida regalada, a les vostres mansions! Potser se us demanin comptes»

Van dir: «Ai de nosaltres, que hem obrat impiament!»

I no van cessar en les seves lamentacions fins que els seguem sense vida

No creguem el cel, la terra i el que entre ells hi ha per a passar l'estona

Si haguessim volgut distreure'ns, ho hauriem aconseguit per Nosaltres mateixos, d'haver-nos-el proposat

Abans, al contrari, vam llancar la Veritat contra la falsedat, ho invalida... i aquest es dissipa. Ai de vosaltres, pel que contais

Seus son qui estan en els cels i en la terra. I qui estan al costat d'Ell no es consideren massa alts per a servir-li, ni es cansen d'aixo

Glorifiquen nit i dia sense parar

Han pres de la terra a deus capacos de ressuscitar

Si hagues hagut en ells altres deus distints d'Al·la, s'haurien corromput. Gloria a Al·la, Senyor del Tron, Que esta per sobre del que conten

No tindra Ell que respondre del que fa, pero ells haurien de respondre

Llavors, han pres a deus en lloc de prendre-li a Ell? Digues: «Aporteu la vostra prova!». Aquesta es l'Amonestacio de les meves contemporanis i l'Amonestacio dels meus antecessors. Pero la majoria no coneixen la Veritat i es desvien

Abans de tu no manem a cap Missatger que no li revelessim: «No hi ha mes deu que Jo! Serviu-me, doncs!»

I diuen: «El Compassiu ha adoptat fills». Gloria a El! Son, gens mes, serfs honrats

Deixen que sigui Ell el primer a parlar i obren seguint Els seus ordres

Ell coneix el seu passat i el seu futur. No intercediran sino per aquells de qui Ell estigui satisfet. Estan imbuits de la por que Ell els inspira

A qui d'ells digui: «Soc un deu fora d'Ell» li retribuirem amb la Jahenam. Aixi retribuim als impius

Es que no han vist els infidels que els cels i la terra formaven un tot homogeni i els separem? I que traiem de l'aigua a tot ser vivent? I no creuran

Hem col·locat en la terra muntanyes fermes perque ella i els seus habitants no vacil·lin. Hem posat en ella amples passos a manera de camins. Potser, aixi, siguin be dirigits

Hem fet del cel una sostrada protegida. Pero ells es desvien dels seus signes

Ell es Qui ha creat la nit i el dia, el sol i la lluna. Cadascun navega en una orbita

No hem fet etern a cap mortal abans de tu. Morint tu, anaven altres a ser immortals

Cadascun agradara la mort. Us vam provar temptant-vos amb el mal i amb el be. I a Nosaltres sereu retornats

Quant et veuen els infidels«no fan sino prendre't a burla: «Es Aquest qui parla mal dels vostres deus?» I no creuen en l'amonestacio del Compassiu

L'home ha estat creat precipitat. Ja us fare veure Els meus signes. No Em doneu pressa

I diuen: «Quan es complira aquesta amenaca, si es veritat ho que dieu?»

Si sabessin els infidels, quan no puguin apartar el foc dels seus rostres ni de les seves esquenes, quan no puguin ser auxiliats

Pero no! Els vindra de cop i volta i els deixara atordits. No podran ni rebutjar-la ni alentir-la

Es van burlar d'altres Missatgers que et van precedir, pero els que es burlaven es van veure voltats per allo que es burlaven

Digues: «Qui us protegira, nit i dia. contra el Compassiu?» Pero no fan cas de l'amonestacio del seu Senyor

Tenen deus que els defensin en lloc de Nosaltres? Aquests no poden auxiliar-se a si mateixos, ni trobaran qui els ajudi enfront de Nosaltres

Els hem permes gaudir d'efimers plaers, a ells i als seus pares, fins a arribar a una edat avancada. Es que no s'adonen de La nostra intervencio quan reduim la superficie de la terra? Seran ells els vencedors

Digues: «Us adverteixo, en veritat, per la Revelacio, pero els sords no escolten la crida quan se'ls adverteix»

Si els arriba un bufo del castig del teu Senyor, diuen de segur: «Ai de nosaltres, que hem obrat impiament!»

Per al dia de la Resurreccio disposarem balances que donin el pes just i ningu sera tractat injustament en no-res. Encara que es tracti de quelcom del pes d'un gra de mostassa, ho tindrem en compte. Bastem Nosaltres per a ajustar comptes

Vam donar a Moises i a Aaron el Criteri, una claredat i una amonestacio per als temerosos d'Al·la

que tenen por del seu Senyor en secret i es preocupen per l'Hora

Aixo es una amonestacio beneida, que Nosaltres hem revelat I la negareu

Abans, vam donar a Abraham, a qui coneixiem, la rectitud

Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Que son aquestes estatues al culte de les quals esteu lliurats?»

Van dir: «Els nostres pares ja els rendien cult»

Va dir: «Doncs vosaltres i els vostres pares esteu evidentment extraviats»

Van dir: «Ens parles de debo o bromeges?»

Va dir: «No! El vostre Senyor es el Senyor dels cels i de la terra, que Ell ha creat. Jo soc testimoni d'aixo

I per Al·la!, que he de urdir quelcom contra els vostres idols quan hagiu tornat l'esquena-»

I els va fer trossos, excepte a un gran que els pertanyia. Potser, aixi, tornessin a ell

Van dir: «Qui ha fet aixo als nostres deus? Aquest tal es, certament, dels impius»

«Hem escoltat», van dir, «a un mosso cridat Abraham que parlava malament d'ells»

Van dir: «Porteu-lo a vista de la gent! Potser, aixi, siguin testimonis»

Van dir: «Abraham! Has fet tu aixo amb els nostres deus?»

«No!» va dir. «El major d'ells es qui ho ha fet. Pregunteu- se'l, si es que son capacos de parlar!»

Es van tornar a si mateixos i van dir: «Sou vosaltres els impius»

Pero, de seguida, van mudar completament d'opinio: «Tu saps be que aquests son incapacos de parlar»

Va dir: «Es que serviu, en lloc de servir a Al·la, el que no pot aprofitar-vos gens, ni danyar-vos

Uf, vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·la! Es que no raoneu?»

Van dir: «Cremeu-lo i auxilieu aixi als vostres deus, si es que us ho heu proposat...!»

Vam dir: «Foc! Se fred per a Abraham i no li danyis!»

Van Voler emprar ardits contra ell, pero vam fer que fossin ells els que mes perdessin

Els salvem, a ell i a Lot, a la terra que hem beneit per a tot el mon

I li regalem, per afegiment, a Isaac i a Jacob. I de tots vam fer justs

Els vam fer caps, que dirigissin seguint La nostra ordre. Els vam inspirar que obressin be, fessin la azala i donessin el azaque. I Ens van rendir cult

A Lot li vam donar judici i ciencia i li salvem de la ciutat que es lliurava a la malaptesa. Eren gent malvada, perversa

Li vam introduir en La nostra misericordia. Es dels justs

I a Noe. Quan, abans, va invocar i li escoltem. I els salvem, a ell i als seus, de la gran calamitat

I li auxiliem contra el poble que havia desmentit Els nostres signes. Eren gent dolenta i els neguem a tots

I a David i Salomon. Quan van dictar sentencia sobre el sembrat que les ovelles de la gent s'havien introduit de nit. Nosaltres vam ser testimonis de la seva sentencia

Vam Fer comprendre a Salomon de quina es tractava. Vam donar a cadascun judici i ciencia. Subjectem, juntament amb David, les muntanyes i els pardals perque glorifiquessin. Nosaltres vam fer aixo

I a Salomon el vent, que bufa, a una ordre seva, cap a la terra que hem beneit. Ho sabem tot

Dels dimonis, havia alguns que bussejaven per a ell i feien altres treballs. Nosaltres els vigilavem

I a Job. Quan va invocar al seu Senyor: «He sofert una desgracia, pero Tu ets la Summa Misericordia!»

I li escoltem, allunyant d'ell la desgracia que tenia, donant- li la seva familia i altre tant, com misericordia vinguda de Nosaltres i com amonestacio per els nostres serfs

I a Ismael, Idris i Dul-kifl. Tots van anar dels pacients

Els vam introduir en La nostra misericordia. Son dels justs

I al Del Peix. Quan es va anar irat i va creure que no podriem fer gens contra ell. I va clamar en les tenebres: «No hi ha mes deu que Tu! Gloria a Tu! He estat dels impius»

Li escoltem, doncs, i li salvem de la tribulacio. Aixi es com salvem als creients

I a Zacarias. Quan va invocar al seu Senyor: «Senyor! No em deixis sol! Pero Tu ets el Millor dels hereus!»

I li escoltem i li vam regalar Juan i vam fer que la seva esposa fos capac de concebre. Rivalitzaven en bones obres, Ens invocaven amb amor i amb temor i es conduien humilment davant Nosaltres

I a la que va conservar la seva virginitat. Infonem en ella del nostre Esperit i vam fer d'ella i del seu fill signe per a tot el mon

«Aquesta es la vostra comunitat, es una sola comunitat. I Jo soc el vostre Senyor. Serviu-me, doncs!»

Es van dividir en sectes, pero tornaran tots a Nosaltres

L'esforc del creient que obra be no sera ignorat. Nosaltres prenem nota

Quan vam destruir una ciutat, els esta prohibit a les seves habitants regressar a ella

fins que se solti a Gog i Magog i es precipitin per tota pujol baix

S'acosta l'amenaca veritable. Els infidels, desorbitats els ulls: «Ai de nosaltres, que no nomes ens portava aixo sense cura, sino que obravem impiament!»

Vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·la, sereu combustible per a la Jahenam. Baixareu a ella

Si aquests haguessin estat deus, no haurien baixat a ella. Estaran tots en ella eternament

En ella,Gemegaran pero no escoltaran

Aquells que ja hagin rebut de Nosaltres el millor, seran mantinguts lluny de ella

No escoltaran el mes lleu soroll d'ella i estaran eternament en el que tant van anhelar

No els entristira el gran terror i els angels sortiran a la seva trobada: «Aquest es el vostre dia, que se us havia promes!»

Dia que plegarem el cel com es plega un pergami d'escrits. Com creem una vegada primera, crearem altra. Es promesa que ens obliga i la complirem

Hem escrit en els Salms, despres de l'Amonestacio, que la terra l'heretaran Els meus serfs justs

Heus aqui un comunicat per a gent que rendeix cult a Al·la

Nosaltres no t'hem enviat sino com misericordia per a tot el mon

Digues: «Nomes se m'ha revelat que el vostre Deu es un Deu Unic ,Us sotmetreu, doncs, a Ell?»

Si es desvien, digues:«Us he informat a tots amb equitat. I no se si allo amb que se us amenaca es imminent o remot

Ell sap tant el que dieu obertament com el que oculteu»

No se. Potser aixo constitueixi per a vosaltres temptacio i gaudi per algun temps»

Diu: «Senyor, decideix segons justicia! El nostre Senyor es El Compassiu, Aquell l'ajuda del qual s'implora contra el que contais»