Catalan - Chapter 28 - Al-Qasas

Ttaa Siin Miim

aquestes son els versicles de l'Escriptura clara

Et recitem la historia de Moises i de Farao, conforme a la veritat, per a gent que creu

Farao es va conduir altivament en el pais i va dividir als seus habitants en clans. Afeblia a un grup d'ells, degollant als seus fills i deixant amb vida a les seves dones. Era dels corruptors

Vam Voler agraciar als que havien estat humiliats en el pais i fer d'ells caps, fer d'ells hereus

donar-los poder en el pais i servir-nos d'ells per a fer que Farao, Haman i els seus exercits experimentessin el que ja recelaven

Inspirem a la mare de Moises: «Dona-li de mamar i, en cas de perill, posa'l en el riu! No temes per ell, no estiguis trist! T'ho retornarem i farem d'ell un Missatger»

Ho va recollir la familia de Farao, per a acabar sent per a ells enemic i causa de tristesa. Farao, Haman i els seus exercits eren pecadors

La dona de Farao va dir: «La meva alegria i la teva. No li mateu! Potser ens sigui util o li adoptem com fill». No pressentien

La mare de Moises va quedar desolat i va estar a punt de revelar l'ocorregut, si no arriba a ser perque vam enfortir el seu cor perque tingues fe

Va dir a la seva germana: «Segueix-li!» I li observava des de lluny, d'amagatotis

Abans, li haviem vedat els pits. Va dir ella: «Voleu que us indiqui una familia que us ho cuidi i eduqui?»

Aixi, ho vam retornar a la seva mare, perque s'alegrara i no estiguera trista, i sabera que el que Al·la promet es veritat. Pero la majoria no saben

Quan va arribar la maduresa i va completar el seu creixement, li vam donar judici i ciencia: aixi retribuim a qui fan el be

Sense que s'assabentessin els seus habitants, va entrar en la ciutat i va trobar a dos homes que barallaven, un del seu propi clan i altre del clan advers. El del seu clan li va demanar auxili contra el de l'altre. Moises va donar a aquest una punyada i li va matar. Va dir: «Aixo es obra del Dimoni, que es un enemic, extraviador declarat»

Va dir: «Senyor! He estat injust amb mi mateix. Perdona'm!» I li va perdonar. Ell es l'Indulgent, El Misericordios

Va dir: «Senyor! Per les gracies que m'has dispensat, no protegire als pecadors»

Al mati seguent es trobava en la ciutat, temeros, cauto, i heus aqui que el que la vespra havia sol·licitat el seu auxili li va cridar a crits. Moises li va dir: «Estas evidentment esgarriat!»

Havent volgut, no obstant aixo, posar les mans en l'enemic d'ambdos, aquest li va dir: «Moises! Es que vols matar- me a mi com vas matar ahir a aquell? Tu no vols sino tiranitzar el pais, no reformar-ho»

Llavors, dels ravals, va venir corrent un home. Va dir: «Moises!» els dignataris estan deliberant sobre tu per a matar-te. Sal! T'aconsello be»

I va sortir d'ella, temeros, cauto. «Senyor!», va dir: «Salva'm del poble impiu!»

I, dirigint-se cap a Madian, va dir: «Potser el meu Senyor em condueixi pel cami recte»

Quan va arribar a l'aigualida de Madian, va trobar alli a un grup de gent que abreurava els seus ramats. Va trobar, a mes, a dues dones que mantenien allunyat el d'elles. Va dir: «Que us passa?» Van dir elles: «No podem abeurar el ramat mentre aquests pastors no es duguin els seus. I el nostre pare es molt ancia»

I va abeurar el seu ramat. Despres, es va retirar a l'ombra. I va dir: «Senyor! Em fa molta falta qualsevol be que vulguis fer- me»

Una de les dos vi a ell amb pas timid i va dir: «El meu pare et crida per a retribuir-te per haver-nos abeurat el ramat». Quan va arribar davant ell i li va contar el que li havia ocorregut, va dir: «No temes! Estas a salvo del poble impiu»

Una d'elles va dir: «Pare! Dona-li una ocupacio! No podras emprar a ningu millor que aquest home, fort, de confianca»

Va dir: «Volgues casar-te amb una d'aquestes dues filles meves, pero a condicio que treballis per a mi durant vuit anys. Si completes deu, es ja cosa teva. No vull coaccionar-te. Trobaras, si Al·la vol, que soc dels justs»

Va dir: «Tracte fet! I qualsevol que sigui el termini que jo decideixi, no sere objecte d'hostilitat. Al·la respon de les nostres paraules»

I, quan Moises va complir el temps convingut i es va anar amb la seva familia, va distingir un foc al costat de La Muntanya i va dir a la seva familia: «Quedeu-vos aqui! Distingeixo un foc. Potser pugui informar-vos de quin es tracta o us porti un tio. Potser, aixi pugueu escalfar-vos»

Arribat a ell, li van cridar des del vessant dret de la vall, des del lloc beneit, des de l'arbre: «Moises! Soc Al·la, Senyor de l'univers

Llenca la teva vara!» I quan va veure que es movia com si anes un dimoni, va donar mitja volta per a escapar, sense tornar- se. «Moises! Avanca i no temes! Que ets dels protegits

Introduix la ma per la escotadura de la teva tunica i sortira blanca, sana. Enfront de la por, mantin-te sere! Heus aqui dues proves del teu Senyor, destinades a Farao i als seus dignataris, que son gent perversa»

Va dir: «Senyor! He matat a un dels seus i temo que em matin

El meu germa Aaron es mes eloquent que jo. Envia-li amb mi com ajudant, perque confirmi el que jo digui. Temo que em desmenteixin»

Va dir: «Enfortirem el teu brac amb el teu germa i us donarem autoritat. Aixi no s'arribaran a vosaltres. Gracies als nostres signes, vosaltres dos i qui us segueixin guanyareu»

Quan Moises els va portar Els nostres signes com proves clares, van dir: «Aixo no es sino magia inventada! No hem escoltat que ocorregues tal cosa en temps dels nostres avantpassats»

Moises va dir: «El meu Senyor sap be qui ha portat la Guia d'Ell i qui tindra com a recompensa El Domicili Ultim. Els impius no prosperaran»

Farao va dir: «Dignataris! Jo no se que tingueu a cap altre deu que a mi. Haman! Cou-me uns maons i fes-me una torre! Potser, aixi, pugui arribar-me al deu de Moises. Si, creo que menteix»

I es van conduir, ell i les seves tropes, en el pais altivament sense rao. Creien que no serien retornats a Nosaltres

Llavors, els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els precipitem en el mar. I mira com van acabar els impius

Hem fet que siguin perseguits per una malediccio en la vida d'aqui. I el dia de la Resurreccio seran vilipendiats

Despres d'haver fet perir a les generacions precedents, vam donar a Moises l'Escriptura com argument evident per als homes, com guia i misericordia. Potser, aixi, es deixessin amonestar

Quan vam decidir l'ordre respecte a Moises, tu no estaves en el vessant occidental de La Muntanya, ni estaves entre els testimonis

Pero suscitem generacions que van viure una vida llarga. Tu no residies entre els madianits per a recitar-los Els Nostres versicles. Pero vam enviar Missatgers

Ni estaves en el vessant de La Muntanya Toor quan vam cridar. Empero, per una misericordia vinguda del teu Senyor, perque adverteixis a un poble al que no ha vingut monitor algun abans de tu. Potser, aixi, es deixin amonestar

Si com castig a les seves obres, els afligis una desgracia, dirien: «Senyor! Per que no ens has manat un Missatger? Hauriem seguit Els teus signes i cregut»

Pero, ara que la Veritat ha vingut a ells de part Nostra, diuen: «Per que no se li ha donat el mateix que es va donar a Moises?» Pero no es van mostrar tambe increduls davant el que s'havia donat abans a Moises? Diuen: «Son dos casos de magia que es protegeixen mutuament». I diuen: «No creiem en cap»

Digues: «Llavors, si es veritat el que dieu porteu una Escriptura d'Al·la que dirigeixi als homes millor que aquestes dues i la seguire!»

I, si no t'escolten, sap que no fan sino seguir les seves passions. I hi ha algu mes extraviat que qui segueix les seves passions, sense cap guia vinguda d'Al·la? Al·la no dirigeix al poble impiu

Els hem fet arribar la Paraula. Potser, aixi es deixin amonestar

Aquells a qui hem donat l'Escriptura abans d'ell, creuen en ella

I, quan se'ls recita aquesta, diuen: «Creiem en ella! Es la Veritat que ve del nostre Senyor. Abans d'ella ens haviem sotmes»

Rebran doble remuneracio per haver tingut paciencia. Repel·leixen el mal amb el be i donen almoina del que els hem proveit

Quan escolten xarrameca, es desvien i diuen: «Nosaltres respondrem dels nostres actes i vosaltres dels vostres. Pau sobre vosaltres! No desitgem tractar amb els ignorants!»

Tu no pots dirigir a qui ames. Al·la es, mes aviat, Qui dirigeix a qui ell vol. Ell sap millor que ningu qui son els quals segueixen la Bona Senda

Diuen: «Si seguim La Bona Senda amb tu, se'ns despullara de la nostra terra». Pero es que no els hem donat poder sobre un territori sagrat i segur, al que es porten fruits de totes classes com sosteniment de part Nostra? Pero la majoria no saben

Quantes ciutats hem fet perir, que s´ufanejaven dels seus mitjans de subsistencia! Aqui teniu els seus habitatges, gairebe del tot deshabitades despres d'ells. Hem estat Nosaltres els Hereus

El teu Senyor mai ha destruit ciutats sense haver abans manat a la seva metropoli a un Missatger que els recites Els Nostres Versicles. Mai hem destruit ciutats, tret que els seus habitants fossin impius

El que heu rebut no es mes que breu gaudi de la vida d'aqui i ornament seu. En canvi, el que Al·la te es millor i mes durador. Es que no raoneu

Un a qui hem promes quelcom bell, que veura complir-se, es comparable a aquell altre a qui hem permes el breu gaudi de la vida d'aqui i a qui despres, el dia de la Resurreccio, es fara compareixer

El dia que els cridi, dira: «On estan aquells que pretenieu que eren Els meus associats?»

Aquells contra qui es pronuncii la sentencia diran: «Senyor! aquests son els que nosaltres esgarriem. Els esgarriem com nosaltres tambe estavem esgarriats. Som innocents davant teu. No es a nosaltres a qui servien»

Es dira: «Invoqueu als vostres associats!» Els invocaran, pero no els escoltaran i veuran el castig. Si haguessin seguit la bona senda

El dia que els cridi, dira: «Que responguereu als Missatgers?»

Aquest dia, com es confondran, ni es preguntaran uns a uns altres

Quant a qui es penedeixi, crea i obri be, es possible que es conti entre els quals prosperin

El teu Senyor crea i tria el que vol. El triar no els incumbeix. Gloria a Al·la! Esta per sobre del que Li associen

El teu Senyor coneix el que oculten els seus pits i el que manifesten

Es Al·la. No hi ha mes deu que Ell! Lloat sigui en aquesta vida i en l'altra! Seva es la decisio ! I a Ell sereu retornats

Digues: «Que us sembla si Al·la us imposes una nit perpetua fins al dia de la Resurreccio? Quina altre deu que Al·la podria portar-vos la claredat? Es que no escolteu?»

Digues: «Que us sembla si Al·la us imposes un dia perpetu fins al dia de la Resurreccio? Quina altre deu que Al·la podria portar-vos la nit per a reposar-vos? Es que no veieu?»

Com mostra de La seva misericordia, ha establert la nit per a vosaltres perque descanseu i el dia perque busqueu El seu favor. I potser aixi, sigueu agraits

El dia que els cridi, dira: «On estan aquells que pretenieu que eren Els meus associats?»

Farem compareixer un testimoni de cada comunitat i direm: «Aporteu la vostra prova!» I sabran que la Veritat es d'Al·la. I s'esfumaran les seves invencions

Core formava part del poble de Moises i es va insolentar amb ells. Li haviem donat tants tresors que un grup d'homes forcuts tot just podia carregar amb les claus. Quan el seu poble li va dir: «No t´alegres, que Al·la no estima als que s´alegren

Busca en el que Al·la t'ha donat El Domicili Ultim, pero no oblidis la part que de la vida d'aqui et toca! Se bo, com Al·la ho es amb tu! No busquis corrompre en la terra, que Al·la no estima als corruptors!»

Va dir: «El que se m'ha donat ho dec nomes a una ciencia que tinc». Pero es que no sabia que Al·la havia fet perir abans d'ell a altres generacions mes poderoses i opulentes que ell? Pero als pecadors no se'ls interrogara sobre els seus pecats

Va apareixer davant el seu poble, envoltat de pompa. Els que desitjaven la vida d'aqui van dir: «Tant de bo se'ns hagues donat altre tant del que s'ha donat a Core! Te una sort extraordinaria»

Pero els que havien rebut la Ciencia, van dir: «Ai de vosaltres! La recompensa d'Al·la es millor per al que creu i obra be. I no ho aconseguiran sino els que tinguin paciencia»

Vam fer que la terra s'empasses a ell i el seu habitatge. No va haver cap grup que, fora d'Al·la, li auxilies, ni va poder defensar-se a si mateix

Al mati seguent, els que la vespra havien envejat la seva posicio van dir: «Ai ai! Al·la dispensa el sosteniment a qui Ell vol dels seus Serfs: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Si Al·la no ens hagues agraciat, hauria fet que ens empasses. Ai ai! Els infidels no prosperaran!»

Assignem aquest Domicili Ultim a qui no volen conduir-se amb altivesa en la terra ni corrompre. La fi es per als que temen a Al·la

Qui haja obrat be tindra com recompensa alguna cosa encara millor. I qui venja havent obrat malament,i tots qui hagin obrat malament, no seran retribuits sino conforme a les seves obres

Si, Qui t'ha imposat l'Alcora, et retornara a citar. Digues: «El meu Senyor sap be qui ha portat La Guia i qui esta evidentment extraviat»

Tu no podies esperar que se't transmetera a tu l'Escriptura. No ha estat aixi mes que per misericordia vinguda del teu Senyor. No protegeixis als infidels

Que no et desviin dels versicles d'Al·la, despres d'haver-te estat revelades! Crida al teu Senyor i no siguis dels associadors

No invoquis a altre deu juntament amb Al·la! No hi ha mes deu que Ell! Tot pereix, excepte Ell! Seva es la decisio! I a Ell sereu retornats