Catalan - Chapter 41 - Fussilat

Haa-Miim

Revelacio procedent del Compassiu, del Misericordios

com nunci de bones noves i com monitor. La majoria, empero, es desvien i, aixi, no escolten

I diuen: «Un embolcall ocult als nostres cors allo que ens crides, les nostres oides pateixen sordera, un vel ens separa de tu. Feix, doncs, el que jutgis oportu, que nosaltres farem tambe el que jutgem oportu!»

Digues: «Jo soc nomes un mortal com vosaltres, a qui s'ha revelat que el vostre Deu es un Deu U. Aneu, doncs, drets a Ell i demaneu-li perdo! Ai dels associadors

que no donen el azaque i neguen l'altra vida

Qui creen i obrin be, rebran una recompensa ininterrompuda»

Digues: «No aneu a creure en Qui ha creat la terra en dos dies i Li atribuis iguals? Tal es el Senyor de l'univers!»

En quatre dies iguals: ha posat en ella, damunt, muntanyes fermes. L'ha beneit i ha determinat els seus aliments per als que inquieren

Despres, es va dirigir al cel, que era fum, i va dir a aquest i a la terra: «Veniu, vulgueu o no!» Van dir: «Venim de bon grat!»

«Va decretar que fossin set cels, en dos dies, i va inspirar a cada cel la seva comesa. Hem engalanat el cel mes baix amb lluminers, com a proteccio. Tal es la decisio del Poderos, del Omniscient»

Si es desvien, digues: «Us previnc contra un llamp com el dels Adites i els Tamudis»

Quan van venir a ells els Missatgers abans i despres. «No serviu sino a Al·la!» Van dir: «Si el nostre Senyor hagues volgut, hauria enviat de l'alt a angels. No creiem en el vostre missatge»

Quant als Adites, sense rao, es van conduir en el pais altivament i van dir: «Hi ha algu mes fort que nosaltres?» No veien que Al·la, Que els havia creat, era mes fort que ells? Pero van negar Els nostres signes

Enviem contra ells un vent, glacial en dies nefasts, per a fer-los agradar el castig de la ignominia en la vida d'aqui. Pero el castig de l'altra vida es encara mes ignominios i no seran auxiliats

I quant als Tamudis, els dirigim, pero van preferir la ceguesa a La Guia i el Llamp del castig degradant els va sorprendre pel que havien comes

I vam salvar als quals creien i temien a Al·la

El dia que els enemics d'Al·la siguin congregats cap al Foc, seran dividits en grups

Fins que, arribats a ell, les seves oides, els seus ulls i la seva pell testificaran contra ells de les seves obres

Diran a la seva pell: «Per que has testificat contra nosaltres?» I ella dira: «Al·la, Que ha concedit a tots la facultat de parlar, ens l'ha concedit a nosaltres. Us ha creat una vegada primera i a Ell sereu retornats

No podieu amagar-vos tan be que no poguessin despres testificar contra vosaltres les vostres oides, els vostres ulls i la vostra pell. Creieu que Al·la no sabia molt del que feieu

El que vosaltres pensaveu del vostre Senyor us ha arruinat i ara sou dels que han perdut»

Encara que tinguin paciencia, el Foc sera el seu estatge. I, encara que demanin gracia, no se'ls concedira

Els hem assignat companys, que han engalanat el seu estat actual i el seu estat futur. S'ha complert en ells la sentencia que tambe va arribar a altres comunitats de genis i de mortals que els van precedir. Han perdut

Els infidels diuen: «No feu cas d'aquest Alcora ! Parlotegeu quan ho llegeixin. Potser, aixi, us sortiu amb la vostra!»

Als infidels els farem agradar, si, un sever castig i els retribuirem, si, conformement a les seves pitjors obres

aquesta es la retribucio dels enemics d'Al·la: el Foc, en el qual tindran l'Estatge de l'Eternitat, com retribucio d'haver negat Els nostres signes

Els infidels diran: «Senyor! Mostra'ns als genis i als mortals que ens han extraviat i els posarem sota els nostres peus perque estiguin en el mes profund!»

Als quals hagin dit: «El nostre Senyor es Al·la!» i s'hagin portat correctament, descendiran els angels: «No temeu ni estigueu trists! Alegreu-os, mes aviat, pel Paradis que se us havia promes

Som els vostres aliats en la vida d'aqui i en l'altra. Tindreu alli tot quant les vostres animes desitgin, tot quant demaneu

com allotjament vingut d'Un Que es Indulgent, Misericordios»

Quin es, doncs,al parlar,mes millor que aquell que prega a Al·la, obra be i diu: «Soc dels quals se sotmeten a Al·la»

No es igual obrar be i obrar malament. Repel·leix amb el que sigui millor i heus aqui que aquell de qui et separi l'enemistat es convetira en amic fervent

Aixo nomes ho aconsegueixen els pacients, nomes ho aconsegueix el de sort extraordinaria

Si el Dimoni t'incita al mal, busca refugi en Al·la. Ell es Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

Entre Els seus signes figuren la nit el dia, el sol i la lluna. No us prosterneu davant el sol ni davant la lluna! Prosterneu-os davant Al·la, Que els ha creat! Si es a Ell a Qui serviu

Si es mostren altius, en canvi, els que estan al costat del teu Senyor Li glorifiquen, incansables, nit i dia

Veus entre Els seus signes que la terra esteril es reanima i reverdece quan fem ploure sobre ella. En veritat, Qui la vivifica pot tambe, vivificar als morts. Es omnipotent

Els quals neguen Els nostres signes no poden ocultar-se a Nosaltres. Que es millor: esser llancat al Foc o venir en seguretat: el dia de la Resurreccio? Feu el que vulgueu! Ell veu be el que feu

Els quals no creuen en l'Amonestacio quan aquesta ve a ells... I aixo que es una Escriptura excel·lent

completament inaccessible a la falsedat, revelacio procedent d'un Que es savi, digne de lloanca

No se't diu sino el que ja es va dir als Missatgers que et van precedir: que el teu Senyor esta disposat a perdonar, pero tambe a castigar dolorosament

Si haguessim fet d'ella un Alcora no arab, haurien dit: «Per que no s'han explicat detalladament els seus versicles? No arab i arab?» Digues: «Es guia i curacio per a qui creuen. Qui, en canvi, no creuen son durs d'oida i, davant ell, pateixen ceguesa. Es com si se'ls crides des de lluny»

Ja vam donar a Moises l'Escriptura, i van discrepar sobre ella. I, si no arriba a esser per una paraula previa del teu Senyor, s'hauria decidit entre ells. Dubten seriosament d'ella

Qui obra be, ho fa en el seu propi profit. I qui obra mal, ho fa en detriment propi. El teu Senyor no es injust amb Els seus serfs

A Ell se li remet el coneixement de l'Hora. Cap fruit deixa la seva coberta, cap femella concep o pari sense que Ell ho sapiga. Quan Ell els cridi: «On estan Els meus associats?». diran: «Et vam assegurar que cap de nosaltres els ha vist»

El que abans invocaven els abandonara. Creuran no tenir escapi

No es cansa l'home de demanar el be, pero, si sofreix un mal, es desanima, es desespera

Si li fem agradar una misericordia vinguda de Nosaltres, despres d'haver sofert una desgracia, dira de segur: «Aixo es quelcom que se'm deu, i no crec que ocorri l'Hora. Pero, si se'm retornes al meu Senyor, tindria al costat d'Ell el millor . Ja informarem als infidels, si, del que feien i els farem agradar, si, un dur castig

Quan vam agraciar a l'home, aquest es desvia i s'allunya. Pero, si sofreix un mal, no para de invocar

Digues: «Que us sembla? Si escau d'Al·la i vosaltres, despres, no creieu en ell, hi ha algu que estigui mes extraviat que qui s'oposa tan marcadament?»

Els mostrarem Els nostres signes fora i dintre de si mateixos fins que vegin clarament que es la Veritat. Es que no basta que el teu Senyor sigui testimoni de tot

Doncs no dubten de la trobada del seu Senyor? Doncs no ho abasta Ell tot