Catalan - Chapter 7 - Al-Araf

Alif Laam Miim Ssaad

Aquesta es una Escriptura que se't ha revelat -no t'estgotis per ella!-, perque adverteixis per ella, i com amonestacio per als creients

Seguiu el que el vostre Senyor us ha revelat i no seguiu a altres amos en lloc de seguir-li a Ell! Que poc us deixeu amonestar

Quantes ciutats hem destruit! Els va arribar El nostre rigor de nit o durant la migdiada

Quan els va arribar El nostre rigor, no van cridar mes que: «Vam ser impius!»

Demanarem, certament, responsabilitats a aquells a qui manem Missatgers, com tambe als Missatgers

Els contarem, certament, amb coneixement. No estavem absents

La pesa aquest dia sera la Veritat. Aquells les obres dels quals pesin molt seran els que prosperin

mentre que aquells les obres dels quals pesin poc perdran, perque van obrar impiament amb Els nostres signes

Us hem donat predominanca en la terra i us hem posat en ella mitjans de subsistencia. Que poc agraits sou

I us creguem. Despres, us formem. Despres vam dir als angels: «Prosterneu-vos davant Adan!» Es prosternaren, excepte Iblis. No va anar dels que es prosternaren

Va dir: «Que es el que t'ha impedit prosternar-te quan Jo t'ho he ordenat?» Va dir: «Es que soc millor que ell. A mi em vas crear de foc, mentre que a ell li vas crear d'argila»

Va dir: «Descendeix, doncs, d'aqui! No s´et va permetre sent dels altius en aquest lloc...! Sal, doncs, ets dels menyspreables!»

Va dir: «Deixa'm esperar fins al dia de la Resurrecio!»

Va dir: «Conta't entre aquells a qui es donat esperar!»

Va dir: «Com m'has esgarriat, he d'aguaitar-los en La teva via recta

He d'atacar-los per davant i per darrere, per la dreta i per l'esquerra. I veuras que la majoria no son agraits»

Va dir: «Sal d'aqui, detestable, vil! He d'omplir la Jahenam de les teves sequacos. De tots vosaltres!»

«Adan! Habita amb la teva esposa en el Paradis i mengeu del que vulgueu, pero no us acosteu a aquest arbre! Si no, sereu dels impius»

Pero el Dimoni els va insinuar el mal, mostrant-los la seva amagada nuesa, i va dir: «El vostre Senyor no us ha prohibit acostar-vos a aquest arbre sino per temor que us convertiu en angels o us feu immortals»

I els va jurar: «De bo de bo, us aconsello be!»

Els va fer, doncs, caure dolosament. I quan van haver agradat ambdos de l'arbre, se'ls va revelar la seva nuesa i van comencar a cobrir-se amb fulles del Paradis. El seu Senyor els va cridar: «No us havia prohibit aquest arbre i dita que el Dimoni era per a vosaltres un enemic declarat?»

Van dir: «Senyor! Hem estat injusts amb nosostros mateixos. Si no ens perdones i Et apiades de nosaltres, serem, certament, dels que perden»

Va dir: «Descendiu! Sereu enemics uns d'uns altres. La terra sera per algun temps el vostre estatge i lloc de gaudi»

Va dir: «En ella viureu, en ella morireu i d'ella se us traura»

Fills d'Adan! Hem fet baixar per a vosaltres una vestidura per a cobrir la vostra nuesa i per a ornament. Pero la vestidura del temor d'Al·la, aquesta es millor. Aquest es un dels signes d'Al·la. Potser, aixi, es deixin amonestar

Fills d'Adan! Que el Dimoni no us tempti, com quan va treure als vostres pares del Paradis, despullant-los de la seva vestidura per a mostrar-los la seva nuesa. Ell i la seva host us veuen des d'on vosaltres no els veieu. Als que no creuen els hem donat els dimonis com amos

Quan cometen una deshonestidad, diuen: «Trobem als nostres pares fent el mateix i Al·la ens ho ha ordenat». Digues: «Certament, Al·la no ordena la deshonestedat. Dieu contra Al·la el que no sabeu?»

Digues: «El meu Senyor ordena l'equitat. Dirigiu-vos a Ell sempre que oreu i invoqueu-li rendint-li culte sincer. Aixi com us ha creat, tornareu»

Ha dirigit a uns, pero uns altres han merescut extraviar-se. Aquests han pres com amos als dimonis, en lloc de prendre a Al·la, i creuen ser ben dirigits

Fills d'Adan! Ateneu al vostre abillament sempre que oreu! Mengeu i beveu, pero no cometeu excessos, que Ell no estima als immoderats

Digues: «Qui ha prohibit els adorns que Al·la ha produit per als seus serfs i les coses bones que us ha proveit?» Digues: «Aixo es per als creients mentre visquin la vida d'aqui, pero, en particular, per al dia de la Resurreccio». Aixi es com expliquem amb detall els versicles a gent que sap

Digues: «El meu Senyor prohibeix nomes les deshonestedats, tant les publiques com les ocultes, el pecat, l'opressio injusta, que associeu a Al·la alguna cosa al que Ell no ha conferit autoritat i que digueu contra Al·la el que no sabeu»

Cada comunitat te un termini. I quan venc el seu termini, no poden retardar-lo ni avancar-lo una hora

Fills d'Adan! Si venen a vosaltres Missatgers sortits de vosaltres contant-vos Els meus signes, qui temen a Al·la i s'esmenen no han de temer i no estaran trists

Pero qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, aquests habitaran en el Foc eternament

Hi ha algu que sigui mes impiu que qui inventa una mentida contra Al·la o nega Els seus signes? Aquests tindran la sort que han estat destinats. Quan, per fi , Els nostres Missatgers venguen a ells per a cridar-los, diran: «On esta el que invocaveu en lloc d'invocar a Al·la?» Ells diran: «Ens han abandonat!» Llavors, testificaran contra si mateixos la seva incredulitat

Dira «Entreu en el Foc a reunir-vos amb les comunitats de genis i homes que us han precedit!» Sempre que una comunitat entra, maleix a la seva germana. Quan, per fi, es trobin alli totes, l'ultima a arribar dira de la primera: «Senyor! Aquests son qui ens van extraviar. Doblega'ls, doncs, el castig del Foc». Dira: «Tots reben el doble. Pero vosaltres no sabeu»

La primera d'elles dira a l'ultima: «No gaudiu de cap privilegi sobre nosaltres. Agradeu, doncs, el castig que heu merescut»

A qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, no se'ls obriran les portes del cel ni entraran en el Paradis fins que entre un camell en l'ull d'una agulla. Aixi retribuirem als pecadors

Tindran la Jahenam per jac i, per damunt, cobertors. Aixi retribuirem als impius

Qui van creure i van obrar be- a ningu demanem sino segons les seves possibilitats-. aquests habitaran en el Paradis eternament

Extirparem el rancor que quedi en els seus pits. Fluiran rierols als seus peus. Diran: «Lloat sigui Al·la, Que ens ha dirigit aqui! No hauriem estat ben dirigits si no ens hagues dirigit Al·la. Els Missatgers del nostre Senyor be que van portar la Veritat». I se'ls cridara: «Aquest es el Paradis. Ho heu heretat en premi a les vostres obres»

Els habitants del Paradis cridaran als habitants del Foc: «Hem trobat que era veritat el que el nostre Senyor ens havia promes. I vosaltres, heu trobat si era veritat el que el vostre Senyor us havia promes?» «Si!», diran. Llavors, un nunci pregonara entre ells: «Que la malediccio d'Al·la caigui sobre els impius

que desvien a altres del cami d'Al·la, desitjant que sigui tortuos, i no creuen en l'altra vida!»

Hi ha entre els dos un vel. En els llocs elevats haura homes que reconeixeran a tots pels seus trets distintius i que cridaran als habitants del Paradis: «Pau sobre vosaltres!» No entraran en ell, per molt que ho desitgin

Quan les seves mirades es tornin cap als habitants del Foc, diran: «Senyor! No ens posis amb el poble impiu»

I els habitants dels llocs elevats cridaran a homes que reconeguin pels seus trets distintius. Diran: «El que heu acumulat i la vostra altivesa no us han servit de res

Son aquests aquells de qui juraveu que Al·la no anava a apiadarse d'ells » «Entreu en el Paradis! No heu de temer i no estareu trists»

Els habitants del Foc cridaran als habitants del Paradis: «Vesseu sobre nosaltres poca aigua o quelcom del que Al·la us ha proveit!» Diran: «Al·la ha prohibit ambdues coses als infidels

que van prendre la seva religio a distraccio i joc, a qui la vida d'aqui va enganyar». Avui els oblidarem, com ells van oblidar que els arribaria aquest dia i van negar Els nostres signes

Els vam portar una Escriptura, que vam explicar detalladament, amb ple coneixement, com guia i misericordia per a gent que creu

Esperen altra cosa que el seu compliment? El dia que es compleixi, els que abans la van oblidar diran: «Els Missatgers del nostre Senyor be que van portar la Veritat. Tenim ara intercesors que intercedeixin per nosaltres o se'ns podria retornar i obrariem de manera diferent al que obrem?» S'han perdut a si mateixos i s'han esfumat les seves invencions

El vostre Senyor es Al·la, Que ha creat els cels i la terra en sis dies. Despres, s'ha instal·lat en el Tron. Cobreix el dia amb la nit, que li segueix rapidament. I el sol, la lluna i les estrelles, subjectes pel Seu ordre. No son Seves la creacio i l'ordre? Beneit sigui Al·la, Senyor de l'univers

Invoqueu al vostre Senyor humil i secretament! Ell no estima a qui violen la llei

No corrompeu en la terra despres de reformada! Invoqueu- li amb temor i anhel! La misericordia d'Al·la esta prop de qui fan el be

Es Ell qui envia els vents com nuncis que precedeixen a La seva misericordia. Quan estan carregats de nuvols pesats, les empenyem a un pais mort i fem que plogui en ell i que surtin, gracies a l'aigua, fruits de totes classes. Aixi farem sortir als morts. Potser aixi, us deixeu amonestar

La vegetacio d'un pais bo surt amb l'ajuda del seu Senyor, mentre que d'un pais dolent surt pero escassa. Aixi expliquem els signes a gent que agraix

Vam enviar Noe al seu poble. Va dir: «Poble! Serviu a Al·la! No teniu a cap altre deu que a Ell. Temo per vosaltres el castig d'un dia terrible»

Els dignataris del seu poble van dir: «Si, veiem que estas evidentment extraviat»

Va dir: «Pobla! No estic extraviat, sino que he estat enviat pel senyor de l'univers

Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello be. I se per Al·la el que vosaltres no sabeu

Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestacio del vostre Senyor, per mitja d'un home sortit de vosaltres, per a advertir-vos i perque temeu a Al·la i, potser, aixi, se us tingui pietat?»

Pero li van desmentir. Aixi, doncs, els salvem, a ell i a qui estaven amb ell en la nau, i neguem a qui havien desmentit Els nostres signes. Eren, en veritat, un poble cec

I als Adites el seu germa Hud. Va dir: «Poble! Serviu a Al·la! No teniu a cap altre deu que a Ell. No aneu a temer-li?»

Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Veiem que estas ximple i, si, creiem que ets dels que menteixen»

Va dir: «Poble! No estic ximple. Sino que, he estat enviat pel senyor de l'univers

Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello fidelment

Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestacio del vostre Senyor per mitja d'un home sortit de vosaltres per a advertir-vos? I recordeu quan us va fer successors despres del poble de Noe i us va fer corpulents. Recordeu, doncs, els beneficis d'Al·la! Potser, aixi, prospereu»

Van dir: «Has vingut a nosaltres perque servim a Al·la Sol i renunciem a aquells que els nostres pares servien? Porta'ns, doncs, allo amb que ens amenaces, si es veritat el que dius»

Va dir: «Que la indignacio i la ira del vostre Senyor caiguin sobre vosaltres! Disputareu amb mi sobre els noms que heu posat, vosaltres i els vostres pares? Al·la no els ha conferit cap autoritat. I espereu! Jo tambe soc dels que esperen»

Aixi, doncs, vam salvar a ell i als que amb ell estaven per una misericordia vinguda de Nosaltres. I vam extirpar a qui havien desmentit Els nostres signes i no eren creients

I als Tamudis el seu germa Salih. Va dir: «Poble! Serviu a Al·la! No teniu a cap altre deu que a Ell. Us ha vingut del vostre Senyor una prova: es la camella d'Al·la, que sera signe per a vosaltres, Deixeu-la que pasture en la terra d'Al·la i no li feu malament! Si no, us arribara a un castig doloros

Recordeu quan us va fer successors, despres dels Adites i us va establir en la terra. Vau edificar palaus en les planes i vau excavar cases en les muntanyes. Recordeu els beneficis d'Al·la i no obreu malament en la terra corrompent»

Els dignataris del seu poble, altius, van dir als febles que havien cregut: «Sabeu si Salih ha estat enviat pel seu Senyor?». Van dir: «Creiem en el missatge que se li ha confiat»

Els altius van dir: «Doncs nosaltres no creiem en el que vosaltres creieu»

I degollaren la camella i van infringir l'ordre del seu Senyor, dient: «Salih! Porta'ns allo amb que ens amenaces, si de debo ets dels Missatgers!»

Els va sorprendre el Tremolor i, al mati, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases

Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat el missatge del meu Senyor i us he aconsellat be, pero no estimeu als bons consellers»

I a Lot. Quan va dir al seu poble: «Cometeu una deshonestedat que cap esser ha comes abans

Certament, per concupiscencia, us dirigiu als homes en lloc de dirigir-vos a les dones. Si, sou un poble immoderat!»

L'unica cosa que va respondre el seu poble va anar: «Expulseu-los de la ciutat! Son gent que les hi dona de purs!»

I els salvem, a ell i a la seva familia, salvo a la seva dona, que va anar dels que es van ressagar

I vam fer ploure sobre ells una pluja: I mira com van acabar els pecadors

I als Madianits el seu germa Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·la! No teniu a cap altre deu que a Ell. Us ha vingut, del vostre Senyor, una prova. Doneu la mesura i el pes justs, no defraudeu als homes en els seus bens! No corrompeu en la terra despres de reformada! Aixo es millor per a vosaltres, si es que sou creients

No aguaiteu en cada via a qui creuen en Ell, amenacant-los i desviant-los del cami d'Al·la, desitjant que sigui tortuos. I recordeu, quan ereu pocs i Ell us va multiplicar. I mireu com van acabar els corruptors

I si alguns de vosaltres creuen en el missatge que se m'ha confiat i uns altres no, tingueu paciencia fins que Al·la decideixi entre nosaltres. Ell es el Millor a decidir»

Els dignataris del poble, altius, van dir: «Hem d'expulsar-te de la nostra ciutat, Xuayb, i als que amb tu han cregut, tret que torneu a la nostra religio». (Xuayb) va dir: «inclus si no ens agrada

Inventariem una mentida contra Al·la si tornessim a la vostra religio despres d'haver-nos salvat Al·la d'ella. No podem tornar a ella, tret que Al·la el nostre Senyor ho vulgui. El nostre Senyor ho abasta tot en La seva ciencia. Confiem en Al·la! Senyor, jutja segons Justicia entre nosaltres i el nostre poble! Tu ets Qui millor jutja»

Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Si seguiu a Xuayb, esteu perduts...»

Els va sorprendre el Tremolor i, al mati, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases

Va anar com si els que havien desmentit a Xuayb no haguessin habitat en elles. Els que havien desmentit a Xuayb van ser els que van perdre

Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat els missatges del meu Senyor i us he aconsellat be. Com vaig a sentir-ho ara per gent infidel?»

No enviem a cap profeta a ciutat que no infligissim a la seva poblacio miseria i desgracia -potser, aixi s'humiliessin

i que no canviessim, a continuacio, el mal pel be fins que oblidessin l'ocorregut i diguessin: «La desgracia i aquesta van arribar tambe als nostres pares». Llavors, ens apoderavem d'ells per sorpresa sense que s'advertissin

Si els habitants de les ciutats haguessin cregut i temut a Al·la, hauriem vessat sobre ells benediccions del cel i de la terra, pero van desmentir i ens apoderem d'ells pel que havien comes

Es que els habitants de les ciutats estan fora de perill que El nostre rigor els arribi de nit, mentre dormen

O estan fora de perill els habitants de les ciutats que El nostre rigor els arribi de dia, mentre juguen

Es que estan a salvo de la intriga d'Al·la? Ningu esta a salvo de la intriga d'Al·la, sino els que perden

No hem indicat als que han heretat la terra despres dels seus anteriors ocupants que, si Nosaltres volguessim, els afligiriem pels seus pecats, segellant els seus cors de manera que no poguessin escoltar

Aquestes son les ciutats de les que t'hem contat algunes noticies. Van venir a elles les seves Missatgers amb les proves clares, pero no estaven per a creure en el que abans havien desmentit. Aixi segella Al·la els cors dels infidels

No hem trobat en la majoria d'ells fidelitat a una alianca, pero si hem trobat que la majoria son uns perversos

Despres d'ells, vam enviar a Moises amb Els nostres signes a Farao i als seus dignataris, pero van ser injusts amb ells. I mira com van acabar els corruptors

Moises va dir: «Farao! He estat enviat pel senyor de l'univers

No he de dir gens contra Al·la, sino la veritat. Us he portat una prova clara del vostre Senyor. Deixa marxar amb mi als Fills d'Israel»

Va dir: «Si has portat un signe, mostra'l, si es veritat el que dius»

Va llencar la seva vara i es va convertir en autentica serp

Va treure la seva ma i heus aqui que va apareixer blanca als ulls dels presents

Els dignataris del poble de Farao van dir: «Si, aquest es un mag entes

Vol expulsar-vos de la vostra terra. Que ordeneu?»

Van dir: «Dona'ls llargues, a ell i al seu germa, i envia a les ciutats a agents que convoquin

que et portin a tot mag entes!»

Els mags van venir a Farao i van dir: «Ha d'haver una recompensa per a nosaltres si vencem»

Va dir: «Si, i sereu, certament, dels meus acostats»

Van dir: «Moises! , llences tu o llencem nosaltres?»

Va dir: «Llenceu vosaltres!» I, quan van llencar van fascinar els ulls de la gent i els aterrir. Van venir amb un encanteri poderos

I vam inspirar a Moises: «Llenca la teva vara!» I heus aqui que aquesta engoli les seves mentides

I es va complir la Veritat i va resultar inutil el que havien fet

Van ser, aixi, vencuts i es van retirar humiliats

Els mags van caure prosternats

Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers

el Senyor de Moises i de Aaron»

Farao va dir: «Heu cregut en ell abans que jo us autoritzes! Aquesta es, certament, una intriga que heu ordit en la ciutat per a treure d'ella a la seva poblacio, pero aneu a veure

He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats. Despres he de fer-vos crucificar a tots»

Van dir: «Certament, tornarem al nostre Senyor

Et venges de nosaltres nomes perque hem cregut en els signes del nostre Senyor quan han vingut a nosaltres. Senyor! Infon en nosaltres paciencia i feix que quan morim ho fem sotmesos a Tu»

Els dignataris del poble de Farao van dir: «Deixareu que Moises i el seu poble corrompin en el pais i us abandonin, a tu a i als teus deus?» Va dir: «Matarem sense pietat als seus fills i deixarem amb vida a les seves dones. Els sotmetrem al nostre poder»

Moises va dir al seu poble: «Imploreu l'ajuda d'Al·la i tingueu paciencia! La terra es d'Al·la i la hi dona en herencia a qui Ell vol dels seus serfs. La fi es per als que temen a Al·la»

Van dir: «Hem sofert abans que tu vinguessis a nosaltres i despres d'haver vingut». Va dir: «Pot ser que el vostre Senyor destrueixi al vostre enemic i us faci succeir-los en la terra per a veure com actueu»

Infligim al poble de Farao de seca i escassetat de fruits. Potser aixi, es deixessin amonestar

Quan els somreia la fortuna, deien: «Aixo es nostre!». Pero, quan els succeia un mal, ho atribuien al mal averany de Moises i de qui amb ell estaven. Es que la seva sort no depenia nomes d'Al·la? Pero la majoria no sabien

Van dir: «Sigui el que sigui el signe que ens portis per a fetillar-nos amb ell, no et creurem»

Enviem contra ells la inundacio, les llagostes, els polls, les granotes i la sang, signes intel·ligibles. Pero van ser altius, eren gent pecadora

I, quan va caure el castig sobre ells, van dir: «Moises! Prega al teu Senyor per nosaltres en virtut de l'alianca que ha concertat amb tu. Si apartes el castig de nosaltres, creurem, certament, en tu i deixarem que els Fills d'Israel parteixin amb tu»

Pero, quan vam retirar el castig fins que es complis el termini que havien d'observar, heus aqui que van trencar la seva promesa

Ens vinguem d'ells negant-los en el mar per haver desmentit Els nostres signes i per no haver fet cas d'ells

I vam donar en herencia al poble que havia estat humiliat les terres orientals i les occidentals, que Nosaltres hem beneit. I es va complir la bella promesa del teu Senyor als Fills d'Israel, per haver tingut paciencia. I destruim el que Farao i el seu poble havien fet i el que havien construit

I vam fer que els Fills d'Israel travessessin el mar i van arribar a una gent lliurada al culte dels seus idols. Van dir: «Moises! Fes-nos un deu, com ells tenen deus!» «Sou un poble ignorant!», va dir

«Allo en que aquestes gents estan va a ser destruit i les seves obres seran vanes»

Va dir: «Vaig a buscar-vos un deu diferent d'Al·la, sent aixi que Ell us ha distingit entre tots els pobles?»

I quan us salvem de les gents de Farao, que us sotmetien a dur castig, matant sense pietat als vostres fills i deixant amb vida a les vostres dones. Amb aixo us va provar el vostre Senyor durament

I ens vam donar cita amb Moises durant trenta nits, que completem amb altres deu. Aixi, la durada amb el seu Senyor va anar de quaranta nits. Moises va dir al seu germa Aaron: «Feix les meves vegades en el meu poble, obra be i no imitis als corruptors»

Quan Moises va acudir a La nostra trobada i el seu Senyor li va haver parlat, va dir: «Senyor! Mostra't a mi, que pugui mirar-te!» Va dir: «No Em veuras! Mira, en canvi, la muntanya! Si continua ferma en el seu lloc, llavors Em veuras». Pero, quan el seu Senyor es va manifestar a la muntanya, la va polvoritzar i Moises va caure al sol fulminat. Quan va tornar en si va dir: «Gloria a Tu! Em penedeixo i soc el primer dels que creuen»

Va dir: «Moises! Amb Els meus missatges i amb haver-te parlat, t'he escollit entre tots els homes. Agafa, doncs, el que et dono i se dels agraits!»

I li escrivim en les Taules una exhortacio sobretot i una explicacio detallada de tot. «Agafa-les, doncs, amb forca i ordena al teu poble que agafi el millor d'elles». Jo us fare veure l'estatge dels perversos

Apartare dels meus signes a qui s´altivessin sense rao en la terra. Sigui el que sigui el signe que veuen, no creuen en ell. Si veuen el cami de la bona senda, no ho prenen com cami, pero si veuen el cami del descarrilament, si que ho prenen com cami. I aixo es aixi perque han desmentit Els nostres signes i no han fet cas d'ells

Vanes seran les obres de qui van desmentir Els nostres signes i l'existencia de l'altra vida. Podran ser retribuits per altra cosa que pel que van fer

I el poble de Moises, anat aquest, va fer un vedell dels seus guarniments, un cos que mugia. Es que no van veure que no els parlava ni els dirigiria? Ho van agafar i van obrar impiament

I, quan es van penedir i van veure que s'havien extraviat, van dir: «Si el nostre Senyor no es apiada de nosaltres i ens perdona, serem, certament, dels que perden»

I, quan Moises va regressar al seu poble, irat i dolgut, va dir: «Que malament us heu portat, despres d'anar-me i deixar- vos! Es que voleu avancar el judici del vostre Senyor?» I va llancar les Taules i, agafant del cap al seu germa, ho va arrossegar cap a si. Va dir: «Fill de la meva mare! La gent m'ha humiliat i gairebe em mata. No facis, doncs, que els enemics s'alegrin de la meva desgracia! No em posis amb el poble impiu!»

Va dir: «Senyor! Perdona'ns a mi i al meu germa, i introdueix-nos en La teva misericordia! Tu ets la Summa Misericordia»

A qui van agafar el vedell els arribara la ira del seu Senyor i la humiliacio en la vida d'aqui. Aixi retribuirem als que inventen

Amb qui, havent obrat malament, despres es penedeixin i creen, el teu Senyor sera, si, indulgent, misericordios

Quan es va calmar la ira de Moises va agafar les Taules. El seu text conte guia i misericordia per a qui temen al seu Senyor

Moises va triar del seu poble a setanta homes per a assistir a La nostra trobada. Quan els va sorprendre el Tremolor va dir: «Senyor! Si haguessis volgut, els hauries fet perir abans i a mi tambe. Vas a fer-nos perir pel que han fet els ximples del nostre poble? Aixo no es mes que una prova Teva, que Et serveix per a extraviar o dirigir a qui vols. Tu ets el nostre Protector! Perdona'ns, doncs, i apiadate de nosaltres! Ningu perdona tan be com Tu

Destina'ns be en la vida d'aqui i en l'altra. Ens hem tornat a Tu». Va dir: «Infligeixo El meu castig a qui vull, pero La meva misericordia es omnimoda». Destinare a ella a qui temin a Al·la i donin el azaque i a qui creen en Els nostres signes

a qui segueixin al Missatger, el Profeta dels gentils, a qui veuen esmentat en els seus textos: en la Tora i en l'Evangeli, que els ordena el que esta be i els prohibeix el que esta malament, els declara licites les coses bones i il·licites les impures, i els allibera de les seves carregues i de les cadenes que sobre ells pesaven. Els que creen en ell, li sostinguin i auxiliin, els que segueixin la Llum enviada baix amb ell, aquests prosperaran

Digues: «Homes Jo soc El Missatger d'Al·la a tots vosaltres, d'Aquell a Qui pertany el domini dels cels i de la terra. No hi ha mes deu que Ell. Ell dona la vida i dona la mort. Creieu, doncs, en Al·la i en el seu Missatger, el Profeta dels gentils, que creu en Al·la i en Les seves paraules! I seguiu-li! Potser, aixi, sigueu be dirigits»

En el poble de Moises hi ha una comunitat que es dirigiri segons la Veritat, i que, gracies a ella, observava la justicia

Els dividim en dotze tribus, com comunitats. Quan el poble va demanar aigua a Moises, vam inspirar a aquest «Copeja la roca amb la teva vara!». I van brollar d'ella dotze deus. Tots sabien de quin havien de beure. Vam fer que se'ls ennuvoles i els enviem de l'alt el manna i les guatles: «Mengeu de les coses bones que us hem proveit.» I no van ser injusts amb Nosaltres, sino que ho van ser amb si mateixos

I quan se'ls va dir: «Habiteu en aquesta ciutat i mengeu quant vulgueu del que en ella hagi. Digueu 'Perdo!' Entreu per la porta prosternant-vos! Us perdonarem els vostres pecats i donarem mes als que facin el be»

Pero els impius d'ells van canviar per unes altres les paraules que se'ls havien dit i els enviem un castig del cel per haver obrat impiament

I pregunta'ls per aquella ciutat, a la vora del mar, els habitants de la qual violaven el dissabte. Els dissabtes venien a ells els peixos a flor d'aigua i els altres dies no venien a ells. Els vam provar aixi per haver obrat perversament

I quan uns van dir: «Per que exhorteu a un poble que Al·la va a fer perir o castigar severament?» Van dir: «Perque el vostre Senyor ens disculpi. Potser, aixi temin a Al·la»

I, quan van haver oblidat el que se'ls havia recordat, vam salvar a qui havien prohibit el mal i infligim un mal castig als impius, per haver obrat perversament

I, quan van desatendre les prohibicions, els vam dir: «Convertiu-vos en micos repugnants!»

I quan el teu Senyor va anunciar que enviaria, certament, contra ells, fins al dia de la Resurreccio, a gent que els imposes un dur castig. Certament, el teu Senyor es rapid a castigar, pero tambe es indulgent, misericordios

Els dividim en la terra en comunitats. D'ells, havia uns que eren justs i altres que no. Els vam provar amb benediccions i infortunis. Potser, aixi, es convertissin

Els seus successors, havent heretat l'Escriptura, s'apoderen dels bens d'aquest mon, dient: «Ja se'ns perdonara». I si se'ls oferixen altres bens, semblants als primers, s'apoderen tambe d'ells. No es va concertar amb ells el pacte de l'Escriptura , segons el qual no dirien gens contra Al·la sino la veritat? I aixo que han estudiat quant en ella hi ha... Pero el Domicili Ultim es millor per a qui temen a Al·la - es que no raoneu

per als quals s'aferren a l'Escriptura i fan la azala. No deixarem de remunerar a qui obrin be

I quan vam sacsejar la muntanya sobre ells com si hagues estat un pavello i van creure que se'ls venia damunt: «Agafeu amb forca el que us hem donat i recordeu be el seu contingut! Potser, aixi, temeu a Al·la»

I quan el teu Senyor va treure dels ronyons dels fills d'Adan a la seva descendencia i els va fer testificar contra si mateixos: «No soc jo el vostre Senyor?» Van dir: «Clar que si, donem fe!» No sigui que diguessiu el dia de la Resurreccio: «No haviem reparat en aixo»

O que diguessiu: «Els nostres pares eren ja associadors i nosostros no som mes que els seus descendents. Vas a fer-nos perir pel que els falsarios han fet?»

Aixi expliquem els versicles. Potser aixi es converteixin

Conta'ls el que va passar amb aquell a qui vam donar Els nostres signes i es va desfer d'ells. El Dimoni li va perseguir i va anar dels esgarriats

Si haguessim volgut, li hauriem aixecat amb ells. Pero es va apegar a la terra i va seguir la seva passio. Va passar amb ell com passa amb el gos: panteixa el mateix si li ataques que si li deixes en pau. Aixi es la gent que desmenteix Els nostres signes. Conta'ls aquestes coses. Potser, aixi, reflexionin

Quines mal exemple dona la gent que desmenteix Els nostres signes i es injusta amb si mateixa

Aquell a qui Al·la dirigeix esta en el bon cami. Aquells, en canvi, a qui Ell extravia, son els que perden

Hem creat per a la Jahenam a molts dels genis i dels homes. Tenen cors amb els quals no comprenen, ulls amb els quals no veuen, escoltats amb els quals no escolten. Son com ramats. No, encara mes extraviats. Aquests tals son els que no es preocupen

Al·la posseix els Noms Mes Bells. Empra'ls, doncs, per a invocar-li i aparta't de qui els profanin, que seran retribuits conformement a les seves obres

Entre les nostres creatures hi ha una comunitat que es dirigeix segons la Veritat i que, gracies a ella, observa la justicia

A qui desmenteixin Nuestos signes els conduirem pas a pas, sense que sapiguen com

I els concedeixo una prorroga. La meva estratagema es segura

No reflexionen? El seu paisa no es un posses. Es nomes un monitor que parla clar

No han considerat el regne dels cels i de la terra i tot el que Al·la ha creat? I que tal vegada s'acosti la seva fi? En quin anunci, despres d'aquest, van a creure

Aquell a qui Al·la extravia, no podra trobar qui li dirigeixi. Ell els deixara que errin cecs en la seva rebel·lia

Et pregunten per l'Hora: «Quan arribara?» Digues: «Nomes el meu Senyor te coneixement d'ella. Ningu sino Ell la manifestara al seu temps. Aclapara en els cels i en la terra. No vindra a vosaltres sino de cop i volta»,. Et pregunten a tu com si estiguessis be assabentat. Digues: «Nomes Al·la te coneixement d'ella». Pero la majoria dels homes no saben

Digues: «Jo no disposo de res que pugui aprofitar-me o danyar-me sino tant quant Al·la vulgui. Si jo conegues l'ocult, abundaria en bens i no em alcaria el mal. Pero no soc sino un monitor, un nunci de bones noves per a gent que creu»

Ell es Qui us ha creat d'una sola persona, de la qual ha tret al seu conjuge perque trobi quietud en ella. Quan va jeure amb ella, aquesta va dur una carrega lleugera, amb la qual anava d'aqui cap enlla; pero quan es va sentir pesada, van invocar ambdos a Al·la, el seu Senyor. «Si ens dones un fill bo, serem, certament, dels agraits

Pero, quan els va donar un bo, van posar a Al·la associats en el que Ell els havia donat. I Al·la esta per sobre del que Li associen

Li associen deus que no creen gens -sino que, ells mateixos han estat creats

i que no poden ni auxiliar-los a ells ni auxiliar-se a si mateixos

Si els crideu a La Guia, no us segueixen. Els dona el mateix que els crideu o no

Aquells a qui invoqueu, en lloc d'invocar a Al·la, son serfs com vosaltres. Invoqueu-los, doncs, i que us escoltin, si es veritat el que dieu

Tenen peus per a caminar, mans per a agafar, ulls per a veure, escoltats per a escoltar? Digues: «Invoqueu als vostres associats i urdid quelcom contra mi! No em feu esperar

El meu amo es Al·la, Que ha revelat l'Escriptura i Que tria als justs protegint-los

I els que vosaltres invoqueu, en lloc d'invocar-li a Ell, no poden auxiliar-vos a vosaltres ni auxiliar-se a si mateixos»

Si els crideu a La Guia, no escolten. Els veus que et miren sense veure't

Se indulgent, prescriu el be i aparta't dels ignorants

Si el Dimoni t'incita al mal, busca refugi en Al·la. Ell tot ho escolta, tot ho sap

Quan els que temen a Al·la sofrixen una aparicio del Dimoni, es deixen amonestar i veuen clar

Als seus germans, en canvi, persisteixen en mantenir-los esgarriats

I si no els portes un signe, diuen: «Com! Per que no t'has escollit un?» Digues: «Jo no faig mes que seguir el que el meu Senyor em revela». Aquestes son proves visibles del vostre Senyor, guia i misericordia per a gent que creu

I, quan es reciti l'Alcora, escolteu-lo en silenci! Potser aixi se us tingui pietat

Invoca al teu Senyor en el teu interior, humil i temerosament, a mitjan veu, mati i tarda, i no siguis dels despreocupats

Els que estan al costat del teu Senyor no tenen a menys servir-li. Li glorifiquen i es prosternan davant Ell