Catalan - Chapter 44 - Ad-Dukhan

Haa Miim

Per l'Escriptura clara

L'hem revelat en una nit beneïda! Hem advertit

En ella es decideix tot assumpte sàviament

com cosa vinguda de Nosaltres. Manem a Missatgers

com misericòrdia vinguda del teu Senyor. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts

No hi ha més déu que Ell. Ell dóna la vida i dóna la mort. El vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats

Però no! Ells dubten i no ho prenen de debò

Espera, doncs, el dia que el cel porti un fum visible

que cobreixi als homes! Serà un càstig dolorós

«Senyor! Aparta de nosaltres el càstig! Creiem!»

De quin els servirà l'amonestació, si ha vingut a ells un Missatger que parla clar

i s'han apartat d'ell i dita: «És un a qui s'ha instruït, un possès!»

«Anem a apartar de vosaltres el càstig per algun temps. Però reincidireu»

El dia que fem ús del màxim rigor, Ens venjarem

Abans d´ells, havíem provat al poble de Faraó. Un Missatger noble vi a ells

«Entregueu-me als serfs d'Al·là! Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

No us mostreu altius amb Al·là! Vinc a vosaltres amb autoritat manifesta

Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra el vostre intent de lapidar-me

Si no us fieu de mi, deixeu-me!»

Llavors, va invocar al seu Senyor. «Aquesta és gent pecadora!»

«Sal de nit amb Els meus serfs! Us perseguiran

Deixa el mar en calma! Són un exèrcit que serà negat»

Quants jardins i fonts van abandonar

quants camps conreats, quantes suntuosas residències

quant benestar, en el qual vivien feliços

Així va anar i l'hi vam donar en herència a altre poble

Ni el cel ni la terra els van plorar. No se'ls va concedir pròrroga

I vam salvar als Fills d'Israel del humiliant càstig

de Faraó. Era altiu, dels immoderats

Els vam triar conscientment d'entre tots els pobles

Els vam donar signes amb els quals els vam posar clarament a prova

Aquests diuen, si

«No morirem més que una sola vegada i no serem ressuscitats

Feu, doncs, tornar als nostres pares, si és veritat el que dieu!»

Eren millors ells que el poble de Tubba i que els seus antecessors? Els vam fer perir, eren pecadors

No hem creat els cels, la terra i el que entre ells està per pur joc

En el dia d´El Judici es donaran tots cita

Dia que ningú podrà protegir gens a ningú, ningú serà auxiliat

excepte aquell de qui Al·là s´apiade. Ell és el Poderós, el Misericordiós

L'arbre de Zaqqum

és l'aliment del pecador

És com metall fos, bull en les entranyes

com aigua bullent

«Agafeu-li i dueu-li enmig del Jaheem

Castigueu-li, després, vessant en el seu cap aigualit bullent

«Agrada! Tu “ets el poderós”, “el generós”!»

Això és allò que dubtàveu

Els quals temin a Al·là estaran, en canvi, en lloc segur

entre jardins i fonts

vestits de setí i de brocat, uns enfront d'uns altres

Així serà. I els donarem per esposes a hurís de grans ulls

Demanaran allí en seguretat, tota classe de fruites

No agradaran alli altra mort que la primera i Ell els preservarà del càstig del Jaheem

com favor del teu Senyor. Aquest és l'èxit grandiós

En veritat, ho hem fet fàcil en la teva llengua. Potser, així, es deixin amonestar

Observa, doncs! Ells observen