Back to Languages

    Catalan - Chapter 10

    Translation by Youssef Lyoussi

    Verse 1

    Alif Laam Raae. Aquests son els versicles de l'Escriptura savia

    Verse 2

    Se sorprenen els homes que hagim revelat a un d'ells: «Adverteix als homes i anuncia als creients la bona nova que, quan es presentin al seu Senyor, tindran una bona posicio»? Els infidels diuen: «Aquest es, si, una magia manifesta»

    Verse 3

    El vostre Senyor es Al·la, Que ha creat els cels i la terra en sis dies. Despres, s'ha instal·lat en el tron per a disposar-lo tot. Ningu pot intercedir sense El seu permis. Aquest es Al·la, el vostre Senyor! Serviu-li, doncs! Es que no us deixareu amonestar

    Verse 4

    Tots tornareu a Ell. Promesa d'Al·la, veritat! Ell inicia la creacio i despres la repeteix, per a remunerar amb equitat a qui han cregut i obrat be. Quant a qui hagin estat infidels, se'ls donara a beure aigua molt calenta i sofriran un castig doloros per no haver cregut

    Verse 5

    Ell es Qui ha fet del sol claredat i de la lluna llum, Qui ha determinat les fases d'aquesta perque sapigueu el nombre d'anys i el comput. Al·la no ha creat aixo sino amb una fi. Ell explica els signes a gent que sap

    Verse 6

    En la successio de la nit i el dia i en tot el que Al·la ha creat en els cels i en la terra hi ha, certament, signes per a gent que Li tem

    Verse 7

    Qui no conten amb trobar-nos i prefereixen la vida d'aqui, trobant en ella quietud, aixi com qui es despreocupan dels nostres signes

    Verse 8

    tindran el Foc com estatge pel que han comes

    Verse 9

    A qui hagin cregut i obrat be, el seu Senyor els dirigira per mitja de la seva fe. Als seus peus fluiran rierols en els jardins de la Delicia

    Verse 10

    La seva invocacio alli sera: «Gloria a Tu, Al·la!» La seva salutacio alli sera: «Pau!» i acabaran amb aquesta invocacio: «Lloat sigui Al·la, Senyor de l'univers!»

    Verse 11

    Si Al·la precipites el mal sobre els homes amb la mateixa pressa amb que aquests busquen el seu benestar, hauria ja arribat la seva fi. Deixem, doncs, a qui no conten amb trobar-nos que errin cecs en la seva rebel·lia

    Verse 12

    Quan l'home sofreix una desgracia, Ens invoca, el mateix si esta tirat que si esta assegut o dempeus. Pero, quan li lliurem de la seva desgracia, continua el seu cami com si no Ens hagues invocat per la desgracia que sofria. Aixi es com son engalanades les obres dels immoderats

    Verse 13

    Abans de vosaltres haviem ja fet perir a generacions que havien estat impias. Les seves Missatgers els van portar les proves clares, pero no estaven per a creure. Aixi retribuim al poble pecador

    Verse 14

    Despres, us constituim successors en la terra, despres d'ells, per a veure com us portaveu

    Verse 15

    Quan se'ls reciten els nostres versicles com proves clares, qui no conten amb trobar-nos diuen: «Porta'ns altre Alcora o modifica aquest!» Digues: «No em toca a mi modificar-ho per iniciativa propia. L'unica cosa que faig es seguir el que se m'ha revelat. Temo, si desobeeixo al meu Senyor, el castig d'un dia terrible»

    Verse 16

    Digues: «Si Al·la hagues volgut, jo no us ho hauria recitat i Ell no us ho hauria donat a coneixer. Abans d'ell, he romas una vida amb vosaltres. Es que no raoneu?»

    Verse 17

    Hi ha algu que sigui mes impiu que qui inventa una mentida contra Al·la o desmenteix Els seus signes? Els pecadors no prosperaran

    Verse 18

    En lloc de servir a Al·la, serveixen el que no pot ni danyar- los ni aprofitar-los, i diuen: «Aquests son els nostres intercesors davant Al·la!» Digues: «Es que preteneu informar a Al·la d'alguna cosa, en els cels o en la terra, que Ell no sapiga?» Gloria a Ell! Esta per sobre del que Li associen

    Verse 19

    La Humanitat no constituia sino una sola comunitat. Despres, van discrepar entre si, i si no arriba a esser per una paraula previa del teu Senyor, ja s'hauria decidit entre ells sobre allo que discrepaven

    Verse 20

    Diuen: «Per que no se li ha revelat un signe procedent del seu Senyor?» Digues, doncs: «L'ocult pertany nomes a Al·la. Espereu, doncs! Jo tambe soc dels quals esperen»

    Verse 21

    Tot just fem agradar als homes una misericordia, despres d'haver sofert una desgracia, a l'instant intriguen contra Els nostres signes. Digues: «Al·la es mes rapid a intrigar!» Els nostres Missatgers prenen nota de la vostra intriga

    Verse 22

    Ell es Qui us fa viatjar per terra o per mar. Quan, navegant amb vent favorable, contents amb ell, s'aixeca un vent tempestuos, assoten les ones pertot arreu i creuen arribada l'hora de la mort, invoquen a Al·la rendint-li culte sincer. «Si ens salves d'aquesta, serem, certament, dels agraits»

    Verse 23

    I tot just els salva, ja en terra, a l'instant es insolentan injustament. «Homes! La vostra insolencia es tornara contra vosaltres! Tindreu breu gaudi de la vida d'aqui. Despres, tornareu a Nosaltres i ja us informarem del que feieu»

    Verse 24

    La vida d'aqui es com aigua que fem baixar del cel. Les plantes de la terra es xopen d'ella i alimenten als homes i als ramats, fins que, quan la terra s'ha adornat i engalanat, i creuen els homes que ja la dominen, arriba a ella La nostra ordre, de nit o de dia, i la deixem segada, com si, la vespra, no hagues estat florent. Aixi expliquem els signes a gent que reflexiona

    Verse 25

    Al·la convida a l'Estatge de la Pau i dirigeix a qui Ell vol a una via recta

    Verse 26

    Per a qui obrin be, el millor i mes. Ni la pols ni la humiliacio cobriran els seus rostres. Aquests habitaran en el Paradis eternament

    Verse 27

    A qui obrin malament, se'ls retribuira amb altre tant. Els cobrira la humiliacio -no tindran qui els protegeixi d'Al·la-, com si esquincalls de tenebres nocturnes cobrissin els seus rostres. Aquests habitaran en el Foc eternament

    Verse 28

    El dia que els congreguem a tots, direm als associadors: «Quedeu-vos on esteu, vosaltres i els vostres associats!» Els separarem a uns d'uns altres i els seus associats diran: «No era a nosaltres a qui servieu

    Verse 29

    Al·la basta com testimoni entre nosaltres i vosaltres que no feiem cas del vostre servei»

    Verse 30

    Alli, cadascun experimentara de nou el que va fer en vida. Seran retornats a Al·la, el seu veritable Amo, i s'esfumaran les seves invencions

    Verse 31

    Digues: «Qui us procura el sosteniment del cel i de la terra? Qui disposa de l'oida i de la vista? Qui treu al viu del mort i al mort del viu? Qui ho disposa tot? Diran: «Al·la!» Digues, doncs: «I no aneu a temer-li?»

    Verse 32

    Aquest es Al·la, el vostre veritable Senyor. I que hi ha mes enlla de la Veritat, sino la perdua? Com podeu, doncs, ser tan desviats

    Verse 33

    Aixi s'ha complert la sentencia del teu Senyor contra els perversos: no creuran

    Verse 34

    Digues: «Hi ha algun dels vostres associats que inicii la creacio i despres la repeteixi » Digues: «Al·la inicia la creacio i despres la repeteix. Com podeu, doncs, ser tan desviats!»

    Verse 35

    Digues: «Hi ha alguns dels vostres associats que dirigeixi a la Veritat?» Digues: «Al·la dirigeix a la Veritat. Qui te mes dret a ser seguit: qui dirigeix a la Veritat o qui no dona amb la bona senda, a menys de ser dirigit? Pero que us passa?, quina manera de jutjar es aquesta?»

    Verse 36

    Pero la majoria no segueixen sino conjectures, i davant la Veritat, les conjectures no serveixen de res. Al·la sap be el que fan

    Verse 37

    Aquest Alcora no pot haver-ho inventat ningu anes d'Al·la. No nomes aixo, sino que ve a confirmar els missatges anteriors i a explicar detalladament l'Escriptura , eximeix de dubtes, que procedeix del Senyor de l'univers

    Verse 38

    O diuen: «Ell ho ha inventat». Digues: «Si es veritat el que dieu, porteu un versicle semblant i crideu a qui pugueu, en lloc de cridar a Al·la!»

    Verse 39

    Al contrari, han desmentit el que no abasten en la seva ciencia i allo la interpretacio del_qual encara no han rebut. Aixi van desmentir els seus antecessors. I mira com van acabar els impius

    Verse 40

    D'ells hi ha qui creu en ell i qui no, pero el teu Senyor coneix millor que ningu als corruptors

    Verse 41

    Si et desmenteixen, digues: «Jo responc dels meus actes i vosaltres dels vostres. Vosaltres no sou responsables del que jo faci i jo no soc responsable del que vosaltres feu»

    Verse 42

    D'ells hi ha qui t'escolten. Pero pots tu fer que els sords escoltin, tot i que no comprenguin

    Verse 43

    D'ells hi ha qui et mira. Pero pots tu dirigir als cecs, tot i que no vegin

    Verse 44

    Al·la no es gens injust amb els homes, sino que son els homes els injusts amb si mateixos

    Verse 45

    I el dia que els congregui, sera com si no haguessin romas mes d'una hora del dia. Es reconeixeran. Perdran qui hagin desmentit la trobada d'Al·la. No van ser ben dirigits

    Verse 46

    El mateix si et vam mostrar quelcom d'allo amb que els vam amenacar que si et cridem tornaran a Nosaltres. Despres, Al·la sera testimoni del que feien

    Verse 47

    Cada comunitat te un Missatger. Quan venga el seu Missatger, es decidira entre ells amb equitat i no seran tractats injustament

    Verse 48

    Diuen: «Quan es complira aquesta amenaca, si es veritat el que dieu...?»

    Verse 49

    Digues: «Jo no tinc poder per a danyar-me ni per a aprofitar-me sino tant quant Al·la vulgui. Cada comunitat te un termini. Quan venc el seu termini, no poden retardar-ho ni avancar-ho una hora»

    Verse 50

    Digues: «Que us sembla? Si us sorprengues El seu castig de nit o de dia, voldrien els pecadors encara avancar-ho

    Verse 51

    Deixeu el creure en ell per a quan ocorri? Creieu ara, quan demaneu avancar-ho»

    Verse 52

    Es dira als impius: «Agradeu el castig etern! Se us retribuix per altra cosa que pel que heu merescut?»

    Verse 53

    Et demanaran informacio: «Llavors, aixo es veritat?» Digues: «Si, pel meu Senyor!, que es veritat i no podreu escapar»

    Verse 54

    Tot impiu que posseis quant hi ha en la terra, ho oferiria com rescat. Dissimularan la seva pena quan vegin el castig. Es decidira entre ells amb equitat i no seran tractats injustament

    Verse 55

    No es d'Al·la el que esta en els cels i en la terra? El que Al·la promet es veritat! Pero la majoria no saben

    Verse 56

    Ell dona la vida i dona la mort. I sereu retornats a Ell

    Verse 57

    Homes! Heu rebut una exhortacio procedent del vostre Senyor, remei per als mals dels vostres cors, guia i misericordia per als creients

    Verse 58

    Digues: «Que s'alegrin del favor d'Al·la i de La seva misericordia. Aixo es millor que el que ells pasten»

    Verse 59

    Digues: «Heu vist el sosteniment que Al·la ha fet baixar per a vosaltres? I heu declarat aixo licit i allo il·licit? Es que Al·la us ho ha permes o ho heu inventat contra Al·la?»

    Verse 60

    El dia de la Resurreccio que pensaran els que van inventar la mentida contra Al·la? Si, Al·la dispensa El seu favor als homes, pero la majoria no agraixen

    Verse 61

    En qualsevol situacio que et trobis, qualsevol que sigui el passatge que recitis de l'Alcora, qualsevol cosa que feu, Nosaltres som testimonis de vosaltres des del seu principi. Al teu Senyor no se Li passa desapercebut el pes d'un atom en la terra ni en el cel. No hi ha gens, menor o major que aixo, que no estigui en una Escriptura clara

    Verse 62

    Certament, els protegits d'Al·la no han de temer i no estaran trists

    Verse 63

    Van creure i van temer a Al·la

    Verse 64

    Rebran la bona nova en la vida d'aqui i en l'altra. No cap alteracio en les paraules d'Al·la. Aquest es l'exit grandios

    Verse 65

    Que no t'entristeixi el que diguin! El poder pertany, en la seva totalitat, a Al·la. Ell es Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

    Verse 66

    No es, per ventura, d'Al·la el que esta en els cels i en la terra? Que segueixen, doncs, qui invoquen a altres associats, en lloc d'invocar a Al·la? No segueixen sino conjectures, no formulen sino mentides

    Verse 67

    Ell es Qui ha disposat per a vosaltres la nit perque descanseu en ella, i el dia perque pugueu veure clar. Certament, hi ha en aixo signes per a gent que escolta

    Verse 68

    Diuen: «Al·la ha adoptat un fill». Gloria a Ell! Ell es Qui Es basta a Si mateix. Seu es el que esta en els cels i en la terra. No teniu cap autoritat per a parlar aixi! Dieu contra Al·la el que no sabeu

    Verse 69

    Digues: «Qui inventin la mentida contra Al·la no prosperaran»

    Verse 70

    Tindran breu gaudi en la vida d'aqui i, despres, tornaran a Nosaltres. Despres, els farem agradar el castig sever per no haver cregut

    Verse 71

    Conta'ls la historia de Noe, quan va dir als seus: «Poble! Si us molesta que estigui entre vosaltres i que us amonesti amb els signes d'Al·la, jo confio en Al·la. Conjumineu-vos, doncs, amb els vostres associats i no us preocupeu mes. Decidiu, despres, respecte a mi i no em feu esperar!»

    Verse 72

    Pero, si dais mitja... Jo no us he demanat un salari. El meu salari incumbeix nomes a Al·la. He rebut l'ordre d'esser dels que se sotmeten a Al·la

    Verse 73

    Li van desmentir, pero els salvem a ell i a qui estaven amb ell en la nau, i els vam fer successors. I neguem a qui van desmentir Els nostres signes. I mira com van acabar els que havien estat advertits

    Verse 74

    Despres d'ell, vam manar a altres Missatgers als seus pobles, que els van portar les proves clares, pero no estaven per a creure en el que abans havien desmentit. Aixi es com segellem els cors dels transgressors

    Verse 75

    I, despres d'ells, vam enviar a Moises i a Aaron amb Els nostres signes a Farao i als seus dignataris. Pero van ser altius. Eren gent pecadora

    Verse 76

    Quan van rebre la Veritat, vinguda de Nosaltres, van dir: «Aixo es, certament, manifesta magia!»

    Verse 77

    Moises va dir: «Us atreviu a ratllar de magia la Veritat que heu rebut?» Els mags no prosperaran

    Verse 78

    Van dir: «Has vingut a nosaltres a fi d'apartar-nos del que els nostres pares seguien, perque la dominacio de la terra passe a vosaltres dos? No tenim fe en vosaltres!»

    Verse 79

    Farao va dir: «Porteu-me aqui a tot mag entes!»

    Verse 80

    I quan van arribar els mags, Moises els va dir: «Llenceu el que aneu a llencar!»

    Verse 81

    I quan van llencar, va dir Moises: «El que heu portat es magia. Al·la va a destruir-ho. Al·la no permet que prosperi l'obra dels corruptors

    Verse 82

    I Al·la fa triomfar la Veritat amb Les seves paraules, a despit dels pecadors»

    Verse 83

    Nomes una minoria del seu poble va creure en Moises, perque tenien por que Farao i els seus dignataris els posessin a prova. Certament, Farao es conduia altivament en el pais i era dels immoderats

    Verse 84

    Moises va dir: «Poble! Si creeu en Al·la, confieu en Ell! Si es que esteu sotmesos a Ell...»

    Verse 85

    Van dir: «Confiem en Al·la! Senyor! No facis de nosaltres instruments de temptacio per al poble impiu

    Verse 86

    Salva'ns per La teva misericordia del poble infidel!»

    Verse 87

    I vam inspirar a Moises i al seu germa: «Establiu cases per al vostre poble a Egipte i feu de les vostres cases llocs de culte! I feu la azala!» I anuncia la bona nova als creients

    Verse 88

    Moises va dir: «Senyor! Tu has donat a Farao i als seus dignataris luxe i bens en la vida d'aqui per a acabar, Senyor! extraviant a uns altres del teu cami. Senyor! Esborra els seus bens i endureix els seus cors a fi que no creen fins que vegin el castig doloros!»

    Verse 89

    Va dir: «La vostra pregaria ha estat escoltada. Aneu els dos per la via recta i no seguiu el cami dels que no saben!»

    Verse 90

    Vam fer que els Fills d'Israel travessessin el mar. Farao i les seves tropes els van perseguir amb esperit de rebel·lia i hostilitat fins que, a punt d'ofegar-se va dir: «Si, creo que no hi ha mes deu que Aquell en Qui els Fills d'Israel creuen! I soc dels que se sotmeten a Ell»

    Verse 91

    «Ara? Despres d'haver desobeit i d'haver estat dels corruptors

    Verse 92

    No obstant aixo, avui et salvarem en quant al teu cos a fi que siguis signe per als que et succeeixin». Son molts, en veritat, els homes que no es preocupen dels nostres signes

    Verse 93

    Hem instal·lat als Fills d'Israel en un lloc bo i els hem proveit de coses bones. I no van discrepar sino despres d'haver rebut la Ciencia. El teu Senyor decidira entre ells el dia de la Resurreccio sobre allo que discrepaven

    Verse 94

    Si tens algun dubte sobre el que t'hem revelat, pregunta a qui, abans de tu, ja llegien l'Escriptura. T'ha vingut, del teu Senyor, la Veritat. No siguis, doncs, dels que dubten

    Verse 95

    I guarda't d'esser dels que desmenteixen els signes d'Al·la; si no, seras dels que perden

    Verse 96

    Aquells contra qui s'ha complert la sentencia del teu Senyor no creuran

    Verse 97

    encara que rebin tots els signes, fins que vegin el castig doloros

    Verse 98

    Per que no hi ha hagut cap ciutat que hagi cregut i a la qual la seva fe hagi aprofitat, fora del poble de Jonas...? Quan van creure, els evitem el castig vergonyos en la vida d'aqui i els permetem gaudir encara per algun temps

    Verse 99

    Si el teu Senyor hagues volgut, tots els habitants de la terra, absolutament tots, haurien cregut. I vas tu a forcar als homes que siguin creients

    Verse 100

    sent aixi que ningu esta per a creure si Al·la no ho permet? I S'irrita contra qui no raonen

    Verse 101

    Digues: «Mireu el que esta en els cels i en la terra!» Pero ni els signes ni els advertiments serveixen de res a gent que no creu

    Verse 102

    Que esperen, doncs, sino dies com els de qui van passar abans d'ells? Digues: «Espereu! Jo tambe soc dels que esperen»

    Verse 103

    Despres, salvarem als nostres Missatgers i als que hagin cregut. Salvar als creients es deure Nostre

    Verse 104

    Digues: «Homes! Si dubteu de la meva religio, jo no serveixo a qui vosaltres serviu en lloc de servir a Al·la, sino que serveixo a Al·la, Que us cridara! He rebut l'ordre d'esser dels creients»

    Verse 105

    I: «Professa la Religio com hanif i no siguis associador!»

    Verse 106

    No invoquis, en lloc d'invocar a Al·la, el que no pot aprofitar-te ni danyar-te. Si ho fessis, llavors, series dels impius

    Verse 107

    Si Al·la t'afligeix amb una desgracia, ningu sino Ell podra lliurar-te d'ella. Si Ell et desitja un be, ningu podra oposar-se al seu favor. L'hi concedeix a qui Ell vol dels seus serfs. Ell es l'Indulgent, el Misericordios

    Verse 108

    Digues: «Homes! Us ha vingut, del vostre Senyor, la Veritat. Qui segueix la via recta, la segueix, en realitat, en profit propi. I qui s'extravia, s'extravia en realitat, en detriment propi. Jo no soc el vostre protector»

    Verse 109

    Segueix el que se't ha revelat i tingues paciencia fins que Al·la decideixi! Ell es el Millor a decidir