Back to Languages

    Catalan - Chapter 3

    Translation by Youssef Lyoussi

    Verse 1

    Alif Laam Miim

    Verse 2

    Al·la! No hi ha mes deu que Ell, El Vivent, El Subsistent

    Verse 3

    Ell t'ha revelat l'Escriptura amb la Veritat, en confirmacio dels missatges anteriors. Ell ha revelat la Tora i l'Evangeli

    Verse 4

    abans, com guia per als homes, i ha revelat el Criteri. Qui no creen en els signes d'Al·la tindran un castig sever. Al·la es poderos, venjador

    Verse 5

    No hi ha gens en la terra ni en el cel que s'amagui d'Al·la

    Verse 6

    Ell es Qui us forma en el seno com vol. No hi ha mes deu que Ell, el Poderos, el Savi

    Verse 7

    Ell es Qui t'ha revelat l'Escriptura. Algunes dels seus versicles son univoques i constituixen l'Escriptura Matriu; unes altres son equivoques. Els de cor extraviat segueixen les equivoques, per esperit de discordia i per ganes de donar la interpretacio d'aixo. Pero ningu sino Al·la coneix la interpretacio d'aixo. Els arrelats en la Ciencia diuen:«Creiem en aixo. Tot procedeix del Nostre Senyor». Pero no es deixen amonestar sino els dotats d'intel·lecte

    Verse 8

    Senyor! No facis que els nostres cors es desviin, despres d'haver-nos Tu dirigit! Regala'ns, de Tu, misericordia! Tu ets El Munifico

    Verse 9

    Senyor! Tu ets qui va a reunir als homes per a un dia indubitable. Al·la no manca a La seva promesa

    Verse 10

    A qui no creen, ni la seva hisenda ni els seus fills els serviran de res enfront d'Al·la. Aquests serviran de combustible per al Foc

    Verse 11

    Com va ocorrer amb la gent de Farao i amb els que els van precedir: van desmentir Els nostres signes i Al·la els va castigar pels seus pecats. Al·la castiga severament

    Verse 12

    Digues a qui no creuen: «Sereu vencuts i congregats cap a la Jahenam». Quina mal jac

    Verse 13

    Vau tenir un signe en les dues tropes que es van trobar: la que combatia per Al·la i l'altra, infidel, que, a primera vista, va creure que aquella li doblegava en nombre. Al·la enforteix amb El seu auxili a qui Ell vol. Si, hi ha en aixo motiu de reflexio per al dotat de clarividencia

    Verse 14

    L'amor del apetecible apareix als homes engalanat: les dones, els fills, l'or i la plata per quintales acumulats, els cavalls de raca, els ramats els camps de cultiu... Aixo es breu gaudi de la vida d'aqui. Pero Al·la te al costat de Si un bell lloc de tornada

    Verse 15

    Digues: «Puc informar-vos de quelcom millor que aixo?» Qui temin a Al·la trobaran al costat del seu Senyor jardins pels baixos dels quals fluixen rierols i en els que estaran eternament, esposes purificades i la satisfaccio d'Al·la. Al·la veu be als seus serfs

    Verse 16

    que diuen: «Senyor! Nosaltres creiem! Perdona'ns, doncs, els nostres pecats i preserva'ns del castig del Foc!»

    Verse 17

    pacients, sincers, devots, que practiquen la caritat i demanen perdo al rompent de l'alba

    Verse 18

    Al·la testifica, i amb Ell els angels i els homes dotats de ciencia, que no hi ha mes deu que Ell, Que vetlla per l'equitat. No hi ha mes deu que Ell, el Poderos, el Savi

    Verse 19

    Certament, la Religio, per a Al·la, es l'islam. Aquells a qui es va donar l'Escriptura no es van oposar uns a uns altres, per rebel·lia mutua, sino despres d'haver rebut la Ciencia. Qui no creu en els signes d'Al·la,... Al·la es rapid a ajustar comptes

    Verse 20

    Si disputen amb tu, digues: «Jo em sotmeto a Al·la i el mateix fan qui em segueixen». I digues a qui van rebre l'Escriptura i a qui no la van rebre: «Us convertiu a l'islam?», Si es converteixen , estan be dirigits; si tornen l'esquena, a tu nomes t'incumbeix la transmissio. Al·la veu be als seus serfs

    Verse 21

    Anuncia un castig doloros a qui no creuen en els signes d'Al·la, maten als profetes sense justificacio i maten als homes que ordenen l'equitat

    Verse 22

    Aquests son aquells les obres dels quals son vanes en la vida d'aqui i en l'altra i no tindran qui els auxiliin

    Verse 23

    No has vist a qui han rebut una porcio de l'Escriptura ? Se'ls convida que acceptin l'Escriptura d'Al·la perque decideixi entre ells, pero alguns tornen l'esquena i es van

    Verse 24

    Es que han dit: «El foc no ens tocara mes que per dies contats». Les seves propies mentides els han enganyat en la seva religio

    Verse 25

    Que passara quan els reunim per a un dia indubitable i cadascun rebi el seu merescut? I no seran tractats injustament

    Verse 26

    Digues: «Oh, Al·la, Amo del domini! Tu dones el domini a qui vols i l'hi retires a qui vols, exaltes a qui vols i humilies a qui vols. En La teva ma esta el be. Ets Omnipotent

    Verse 27

    Tu fas que la nit entre en el dia i que el dia entre en la nit. Tu saques al viu del mort i al mort del viu. Tu proveixes sense mesura a qui vols»

    Verse 28

    Que no prenguin els creients com aliats als infidels en lloc de prendre als creients -qui obri aixi no tendra cap participacio en Al·la-, a menys que tenguissin alguna cosa que temer d'ells. Al.la us adverteix que aneu amb compte amb Ell. Al·la es la fi de tot

    Verse 29

    Digues: «El mateix si amagueu el que teniu en els vostres pits que si ho manifesteu, Al·la ho coneix». I coneix el que esta en els cels i en la terra. Al·la es omnipotent

    Verse 30

    El dia que cadascun es trobi enfront del be i el mal que ha fet, desitjara tenir be lluny aquest dia. Al·la adverteix que aneu amb compte amb Ell. Al·la es mans amb Els seus serfs

    Verse 31

    Digues: «Si estimeu a Al·la ,seguiu-me! Al·la us estimara i us perdonara els vostres pecats. Al·la es indulgent, misericordios»

    Verse 32

    Digues: «Obeiu a Al·la i al Missatger!»Si tornen l'esquena,... Al·la no estima als infidels

    Verse 33

    Al·la ha escollit a Adan, a Noe, a la familia d'Abraham i a la de Imran per sobre de tots

    Verse 34

    com descendents uns d'uns altres. Al·la tot ho escolta. tot ho sap

    Verse 35

    Quan la dona de Imran va dir: «Senyor! T'ofereixo en vot, al teu exclusiu servei, el que hi ha en el meu seno. Accepta-me'l! Tu ets Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap»

    Verse 36

    I quan va donar a llum a una filla, va dir:«Senyor! El que he donat a llum es una femella -be sabia Al·la el que havia donat a llum- i un baro no es igual que una femella. Li he posat per nom Maria i la poso sota La teva proteccio contra el maleit Dimoni, i tambe a la seva descendencia»

    Verse 37

    El seu Senyor la va acollir favorablement, la va fer creixer be i la va confiar a Zacarias. Sempre que Zacarias entrava en el Temple per a veure-la, trobava sosteniment al costat d'ella. Deia:«Maria!, d'on et ve aixo?» Deia ella:«D'Al·la. Al·la proveix sense mesura a qui Ell vol»

    Verse 38

    Llavors, Zacarias va invocar al seu Senyor dient: «Senyor! Regala'm, de Tu, una descendencia bona! Tu escoltes a qui T'invoca»

    Verse 39

    Els angels li van cridar quan, dempeus, orava en el Temple: «Al·la t'anuncia la bona nova de Juan, en confirmacio d'una Paraula que procedeix d'Al·la, i que sera cap, abstinent, profeta, del´s justs»

    Verse 40

    «Senyor!» va dir, «com puc tenir un noi si soc ja vell i la meva dona esteril?» Va dir:«Aixi sera. Al·la fa el que Ell vol»

    Verse 41

    Va dir: «Senyor! Dona'm un signe!»Va dir. «El teu signe sera que no podras parlar a la gent durant tres dies sino per senyals. Recorda molt al teu Senyor i glorifica-li, al vespre i a l'alba»

    Verse 42

    I quan els angels van dir:«Maria! Al·la t'ha escollit i purificat. T'ha escollit entre totes les dones de l'univers

    Verse 43

    Maria! Tingues devocio al teu Senyor, prosternate i inclina't amb els que s'inclinen »

    Verse 44

    Aixo forma part de les histories referents a l'ocult, que Nosaltres et revelem Tu no estaves amb ells quan tiraven sorts amb les seves canyes per a veure qui d'ells anava a encarregar- se de Maria. Tu no estaves amb ells quan disputaven

    Verse 45

    Quan els angels van dir: «Maria! Al·la t'anuncia la bona nova d'una Paraula que procedeix d'Ell. El seu nom es el Ungit, Jesus, fill de Maria, considerat en la vida d'aqui i en l'altra i sera dels afins

    Verse 46

    Parlara a la gent en el bressol i d'adult, i sera dels justs»

    Verse 47

    Va dir ella:«Senyor! Com puc tenir un fill, si no m'ha tocat mortal?» Va dir: «Aixi sera. Al·la crea el que Ell vol. Quan decideix alguna cosa, li diu tan sols : "Se!" i es

    Verse 48

    Ell li ensenyes l'Escriptura, la Saviesa, la Tora i el Evangelio»

    Verse 49

    I com Missatger als Fills d'Israel: «Us he portat un signe que ve del vostre Senyor. Vaig a crear per a vosaltres, de l'argila, a manera d'ocells. Llavors, bufare en ells i, amb permis d'Al·la, es convertiran en ocells. Amb permis d'Al·la, guarire al cec de naixenca i al lepros i ressuscitare als morts. Us informare del que mengeu i del que emmagatzemeu en les vostres cases. Certament, teniu en aixo un signe, si es que sou creients

    Verse 50

    I en confirmacio de la Tora anterior a mi i per a declarar- vos licites algunes de les coses que se us han prohibit. I us he portat un signe que ve del vostre Senyor. Temeu, doncs, a Al·la i obeiu-me

    Verse 51

    Al·la es el meu Senyor i Senyor vostre. Serviu-li, doncs! Aixo es una via recta»

    Verse 52

    Pero, quan Jesus va percebre la seva incredulitat, va dir: «Qui son els meus auxiliars en la via que duu a Al·la?» Els apostols van dir: «Nosaltres som els auxiliars d'Al·la. Creiem en Al·la! Se testimoni de la nostra submissio

    Verse 53

    Senyor! Creiem en el que has revelat i vam seguir al Missatger. Inscriu-nos, doncs, entre els quals donen testimoniatge»

    Verse 54

    I van intrigar i Al·la va intrigar tambe. Pero Al·la es el Millor dels que intriguen

    Verse 55

    Quan Al·la va dir: «Jesus! Vaig a cridar-te a Mi, vaig a elevar-te a Mi, vaig a lliurar-te dels que no creuen i posar, fins al dia de la Resurreccio, als que et segueixen per sobre dels que no creuen. Despres, tornareu a Mi i decidire entre vosaltres sobre allo que discrepaveu

    Verse 56

    A qui no creen els castigare severament en la vida d'aqui i en l'altra. I no tindran qui els auxiliin

    Verse 57

    Quant a qui creen i obrin be, els remunerarem degudament. Al·la no estima als impius»

    Verse 58

    Aixo et recitem dels versicles i de la savia Amonestacio

    Verse 59

    Per a Al·la, Jesus es semblant a Adan, a qui va crear de terra i a qui va dir:«Se!» i va anar

    Verse 60

    La Veritat ve del teu Senyor. No siguis, doncs, dels que dubten

    Verse 61

    Si algu disputa amb tu a aquest proposit, despres d'haver sabut tu el que has sabut, digues:«Veniu! Anem a cridar als nostres fills i als vostres fills, a les nostres dones i a les vostres dones, a nosaltres mateixos i a vosaltres mateixos. Execrem-nos mutuament i imprequem la malediccio d'Al·la sobre qui esmenten»

    Verse 62

    Aquesta es l'exposicio autentica. No hi ha cap altre deu que Al·la. Al·la es el Poderos, el Savi

    Verse 63

    Si tornen l'esquena... Al·la coneix be als corruptors

    Verse 64

    Digues: «Gent de l'Escriptura !Convinguem en una formula acceptable a nosaltres i a vosaltres, segons la qual no servirem sino a Al·la, no Li associarem gens i no prendrem a ningu d'entre nosaltres com Senyor fora d'Al·la». I, si tornen l'esquena, digueu: «Sed testimonis de la nostra submissio!»

    Verse 65

    Gent de la Escriptura ! Per que disputeu d'Abraham, sent aixi que la Tora i l'Evangeli no van ser revelats sino despres d'ell? Es que no raoneu

    Verse 66

    Mireu com sou! Disputaveu del que coneixieu. Aneu a disputar del que no coneixeu? Al·la sap, mentre que vosaltres no sabeu

    Verse 67

    Abraham no va ser jueu ni cristia, sino que va ser hanif, sotmes a Al·la, no associador

    Verse 68

    Els mes reunits a Abraham son els que li han seguit, aixi com aquest Profeta i els que han cregut. Al·la es l'Amo dels creients

    Verse 69

    Un grup de la gent de l'Escriptura desitjaria extraviar-vos; pero a ningu sino a si mateixos extravien i no s'adonen

    Verse 70

    Gent de l'Escriptura ! Perque no creieu en els signes d'Al·la, sent, com sou, testimonis d'ells

    Verse 71

    Gent de la Escriptura ! Per que disfresseu la Veritat de falsedat i oculteu la Veritat coneixent-la

    Verse 72

    Altre grup de la gent de la Escriptura dice: «Creieu al comencar el dia en el que s'ha revelat als que creuen i deixeu de creure a l'acabar el dia! Potser, aixi, es converteixin

    Verse 73

    I no creeu sino a qui segueixen la vostra religio». Digues: «La Guia es la guia d'Al·la. Que no es doni a un altre el que se us ha donat a vosaltres, que no discuteixin amb vosaltres davant el vostre Senyor». Digues: «El favor esta en la ma d'Al·la, Que ho dispensa a qui Ell vol». Al·la es immens, omniscient

    Verse 74

    Particularitza amb La seva misericordia a qui Ell vol. Al·la es l'Amo del favor immens

    Verse 75

    Entre la gent de la Escriptura hi ha qui, si li confies un quintal, t'ho retorna i hi ha qui, si li confies un dinar, no t'ho retorna sino atabuixant-le. I aixo es aixi perque diuen: «No tenim per que ser escrupolosos amb els gentils». Menteixen contra Al·la a gratcient

    Verse 76

    Doncs si! Si un complix la seva promesa i tem a Al·la,... Al·la estima qui li temen

    Verse 77

    Qui malvenen l'alianca amb Al·la i els seus juraments no tindran part en l'altra vida. Al·la no els dirigira la paraula ni els mirara el dia de la Resurreccio, no els declarara purs i tindran un castig doloros

    Verse 78

    Alguns d'ells trabucan amb les seves llengues l'Escriptura perque creeu que esta en l'Escriptura el que no esta en l'Escriptura, dient que ve d'Al·la, sent aixi que no ve d'Al·la. Menteixen contra Al·la a gratcient

    Verse 79

    No esta be que un mortal a qui Al·la dona l'Escriptura, el judici i el profetisme, vagi dient a la gent: «Siguieu serfs meus i no d'Al·la!» Sino que : « Siguieu mestres, ja que ensenyeu l'Escriptura i l'estudieu!»

    Verse 80

    Al·la no us ordena que prengueu com senyors als angels i als profetes. Es que anava a ordenar-vos que fossiu infidels, despres d'haver-vos sotmes a Ell

    Verse 81

    I quan Al·la va concertar un pacte amb els profetes: «Quan venga a vosaltres un Missatger que confirmi el que de Mi hagiu rebut com Escriptura i com Saviesa. heu de creure en ell i auxiliar-li». Va dir: «Esteu disposats a acceptar la meva alianca amb aquesta condicio?» Van dir: «Estem amatents». Va dir:«Llavors, Siguieu testimonis! Jo tambe. amb vosaltres, soc testimoni»

    Verse 82

    Qui, despres d'aixo, tornin l'esquena seran els perversos

    Verse 83

    Desitjarien una religio diferent de la d'Al·la, quan els quals estan en els cels i en la terra se sotmeten a Ell de grau o per forca? I seran retornats a Ell

    Verse 84

    Digues «Creiem en Al·la i en el que se'ns ha revelat, en el que s'ha revelat a Abraham, Ismael, Isaac, Jacob i les tribus, en el que Moises, Jesus i els profetes han rebut del seu Senyor. No fem distincio entre cap d'ells i ens sotmetem a Ell»

    Verse 85

    Si algu desitja una religio diferent de l'islam, no se li acceptara i en l'altra vida sera dels que perdin

    Verse 86

    Com va Al·la a dirigir a un poble que ha deixat de creure despres d'haver cregut, d'haver estat testimoni de la veracitat del Missatger i d'haver rebut les proves clares? Al·la no dirigeix al poble impiu

    Verse 87

    Aquests tals incorreran, com retribucio, en la malediccio d'Al·la, dels angels i dels homes, en la de tots ells

    Verse 88

    Eterns en ella, no se'ls mitigara el castig, ni els sera donat esperar

    Verse 89

    Seran exceptuats qui, despres d'aixo, es penedeixin i s'esmenin. Al·la es indulgent, misericordios

    Verse 90

    A qui deixin de creure, despres d'haver cregut, i despres s'obstinin en la seva incredulitat, no se'ls acceptara el penediment. Aquests son els extraviats

    Verse 91

    Si un que no creu mor sent infidel, encara que ofereixi com preu de rescat la terra plena d'or, no se li acceptara. Aquests tals tindran un castig doloros i no trobaran qui els auxiliin

    Verse 92

    No arribareu a la pietat autentica mentre no gasteu quelcom del que estimeu. I Al·la coneix be qualsevol cosa que gasteu

    Verse 93

    Abans que fora revelada la Tora, tot aliment era licit per als Fills d'Israel, excepte el que Israel s'havia vedat a si mateix. Digues: «Si es veritat el que dieu., porteu la Tora i llegiu-la!»

    Verse 94

    Qui, despres d'aixo, inventin la mentida contra Al·la, aquests son els impius

    Verse 95

    Digues: «Al·la ha dit la veritat. Seguiu, doncs, la religio d'Abraham, que va ser hanif i no associador»

    Verse 96

    La primera Casa erigida per als homes es, certament, la de Bakka, casa beneida i guia per a tots

    Verse 97

    Hi ha en ella signes clars. Es el lloc d'Abraham i qui entri en ell estara segur. Al·la ha prescrit als homes la peregrinacio a la Casa, si disposen de mitjans. I qui no crea... Al·la pot prescindir de les creatures

    Verse 98

    Digues: «Gent de l'Escriptura !Per que no creieu en els signes d'Al·la? Al·la es testimoni del que feu»

    Verse 99

    Digues: «Gent de l'Escriptura !Per que desvieu a qui creu del cami d'Al·la desitjant que sigui tortuos, sent aixi que sou testimonis? Al·la esta atent al que feu»

    Verse 100

    Creients! Si obeiu a alguns dels que han rebut l'Escriptura, faran que, despres d'haver cregut, us Convertiu en increduls

    Verse 101

    Com podeu deixar de creure si se us reciten els versicles d'Al·la i el seu Missatger es troba entre vosaltres? Qui s'aferri a Al·la sera dirigit a una via recta

    Verse 102

    Creients! Temeu a Al·la amb el temor que Li es degut i no moriu sino com musulmans

    Verse 103

    Aferreu-vos al pacte d'Al·la, tots junts, sense dividir-vos. Recordeu la gracia que Al·la us va dispensar quan ereu enemics: va reconciliar els vostres cors i, per La seva gracia, us vau transformar en germans; estaveu a la vora d'un abisme de foc i us va lliurar d'ell. Aixi us explica Al·la Els seus signes. Potser, aixi, sigueu be dirigits

    Verse 104

    Que constituiu una comunitat que cridi al be, ordenant el que esta be i prohibint el que esta malament! Qui obrin aixi seran els que prosperin

    Verse 105

    No sigueu com qui, despres d'haver rebut les proves clares, es van dividir i van discrepar! Aquests tals tindran un castig terrible

    Verse 106

    el dia que uns rostres estiguin radiants i altres esquerps. A aquells els rostres dels quals estiguin esquerps: «Heu deixat de creure despres d'haver cregut? Doncs agradeu el castig per no haver cregut!»

    Verse 107

    Quant a aquells els rostres dels quals estiguin radiants, gaudiran eternament de la misericordia d'Al·la

    Verse 108

    Aquestes son els versicles d'Al·la, que et recitem conforme a la veritat. Al·la no vol la injusticia per a les creatures

    Verse 109

    D'Al·la es el que esta en els cels i en la terra. Tot sera retornat a Al·la

    Verse 110

    Sou la millor comunitat humana que mai s'hagi suscitat: ordeneu el que esta be, prohibiu el que esta mal i creieu en Al·la. Si la gent de l'Escriptura cregues, els aniria millor. Hi ha entre ells creients, pero la majoria son perversos

    Verse 111

    Us danyaran, pero poc. I si us combaten, us tornaran l'esquena. Despres, no se les auxiliara

    Verse 112

    Han estat humiliats onsevulla que s'ha donat amb ells, excepte els protegits per un pacte amb Al·la o per un pacte amb els homes. Han incorregut en la ira d'Al·la i els ha assenyalat la miseria. Per no haver cregut en els signes d'Al·la i per haver matat als profetes sense justificacio. Per haver desobeit i violat la llei

    Verse 113

    No tots son iguals. Entre la gent de l'Escriptura hi ha una comunitat honrada: durant la nit, reciten els versicles d'Al·la i es prosternan

    Verse 114

    creuen en Al·la i en l'ultim Dia, ordenen el que esta be, prohiben el que esta mal i rivalitzan en bones obres. Aquests tals son dels justs

    Verse 115

    No se'ls desagraira el be que facin. Al·la coneix be als que Li temen

    Verse 116

    A qui no creen, ni la seva hisenda ni els seus fills els serviran de res enfront d'Al·la. Aquests tals habitaran en el Foc eternament

    Verse 117

    El que gasten en la vida d'aqui es semblant a un vent glacial que bat la collita de gent que s'ha danyat a si mateixa i la destruix. No es Al·la qui ha estat injust amb ells, sino que ells ho han estat amb si mateixos

    Verse 118

    Creients! No intimeu amb ningu alie a la vostra comunitat. Si no, no deixaran de danyar-vos. Desitjarien la vostra ruina. L'odi va apuntar a les seves boques, pero el que oculten els seus pits es pitjor. Us hem explicat els versicles. Si raonessiu

    Verse 119

    Vosaltres, be que els estimeu, pero ells no us estimen. Vosaltres creieu en tota l'Escriptura... Ells, quan us troben, diuen: «Creiem!» pero, quan estan tot sol, es mosseguen les puntes dels dits, de rabia contra vosaltres. Digues:«Moriu de rabia!» Al·la sap be el que tanquen els pits

    Verse 120

    Si us succeix un be, els dol; si us fereix un mal, s'alegren. Pero, si teniu paciencia i temeu a Al·la, els seus ardits no us faran cap dany. Al·la abasta tot el que fan

    Verse 121

    I quan vas deixar al mati primerenc a la teva familia per a assignar als creients els seus llocs de combat. Al·la tot ho escolta, tot ho sap

    Verse 122

    Quan dos de les vostres tropes van projectar abandonar, a pesar de ser Al·la el seu Amo. Que els creients confiin en Al·la

    Verse 123

    Al·la, certament, us va auxiliar en Badr quan ereu humiliats. Temeu a Al·la! Potser, aixi, sigueu agraits

    Verse 124

    Quan deies als creients: «No us basta que el vostre Senyor us reforci amb tres mil angels enviats baix

    Verse 125

    Doncs si! Si teniu paciencia i temeu a Al·la, si us escometen aixi de sobte, el vostre Senyor us reforcara amb cinc mil angels proveits de distintius»

    Verse 126

    Al·la no ho va fer sino com bona nova per a vosaltres i perque, amb aixo, es tranquil·litzessin els vostres cors -la victoria no ve sino d'Al·la, el Poderos, el Savi

    Verse 127

    per a trossejar als que no creien o derrotar-los i que regressessin, aixi, decebuts

    Verse 128

    No es assumpte teu si Ell es torna a ells o els castiga. Han obrat impiament

    Verse 129

    D'Al·la es el que esta en els cels i en la terra. Perdona a qui Ell vol i castiga a qui Ell vol. Al·la es indulgent, misericordios

    Verse 130

    Creients! No usureeis, doblegant una vegada i una altra! I temeu a Al·la! Potser, aixi, prospereu

    Verse 131

    I temeu el foc preparat per als infidels

    Verse 132

    I obeiu a Al·la i al Missatger!; Potser, aixi, se us tingui pietat

    Verse 133

    I apresseu-vos a obtenir el perdo del vostre Senyor i un Paradis tan vast com els cels i la terra, que ha estat preparat per als temerosos d'Al·la

    Verse 134

    que donen almoina tant en la prosperitat com en l'adversitat, reprimeixen la ira, perdonen als homes -Al·la estima a qui fan el be

    Verse 135

    que, si cometen una indecencia o son injusts amb si mateixos, recorden a Al·la, demanen perdo pels seus pecats -i qui pot perdonar los pecats sino Al·la?- i no reincideixen a gratcient

    Verse 136

    La seva retribucio sera el perdo del seu Senyor i jardins pels baixos dels quals fluixen rierols, en els quals estaran eternament. Quins grata es la recompensa dels que obren be

    Verse 137

    Abans de vosaltres han ocorregut casos exemplars. Aneu per la terra i mireu com van acabar els desmentidors

    Verse 138

    Aquesta es una explicacio per als homes, guia, exhortacio per als temerosos d'Al·la

    Verse 139

    No us desanimeu ni estigueu trists, ja que sereu vosaltres qui guanyin! Si es que sou creients

    Verse 140

    Si sofriu una ferida, uns altres han sofert una ferida semblant. Nosaltres fem alternar aquests dies entre els homes perque reconegui Al·la a qui creen i prengui testimonis d'entre vosaltres -Al·la no estima als impius

    Verse 141

    perque provi Al·la als creients i extermini als infidels

    Verse 142

    O creieu que aneu a entrar en el Paradis sense que Al·la hagi sabut qui de vosaltres han combatut i qui han tingut paciencia

    Verse 143

    Si, desitjaveu la mort abans de trobar-la. Ja l'heu vist, doncs, amb els vostres propis ulls

    Verse 144

    Muhammad no es sino un Missatger, abans del com han passat altres Missatgers. Si, doncs, moris o li matessin, anaveu a tornar-vos enrere? Qui es torni enrere no causara cap dany a Al·la. I Al·la retribuira als agraits

    Verse 145

    Ningu pot morir sino amb permis d'Al·la i segons el termini fixat. A qui vulgui la recompensa de la vida d'aqui, li donarem d'ella. I a qui vulgui la recompensa de l'altra vida, li donarem d'ella. I retribuirem als agraits

    Verse 146

    Que de profetes hi ha hagut, al costat dels quals van combatre moltes miriades, i no es van descoratjar pels revessos patits per Al·la, no van flaquejar, no van cedir! Al·la estima als tenacos

    Verse 147

    No deien mes que:«Senyor! Perdona'ns els nostres pecats i els excessos que hem comes! Afirma els nostres passos! Auxilia'ns contra el poble infidel!»

    Verse 148

    Al·la els va donar la recompensa de la vida d'aqui i la bona recompensa de l'altra. Al·la estima als benefics

    Verse 149

    Creients! Si obeiu a qui no creuen, us faran retrocedir i regressareu havent perdut

    Verse 150

    No! Al·la es el vostre Protector i el Millor dels auxiliars

    Verse 151

    Infondrem el terror en els cors dels que no creen, per haver associat a Al·la alguna cosa al que Ell no ha conferit autoritat. El seu estatge sera el Foc. Quina mala es la mansio dels impius

    Verse 152

    Al·la ha complert la promesa que us va fer quan, amb El seu permis, els vencieu, fins que, per fi, vau flaquejar, vau discutir sobre el particular i vau desobeir, despres d'haver-vos Ell deixat veure la victoria que volieu. -De vosaltres uns desitgen la vida d'aqui i uns altres desitgen l'altra vida-. Despres, va fer que us retiressiu d'ells per a provar-vos. Certament, us ha perdonat. Al·la dispensa el seu favor als creients

    Verse 153

    Quan pujaveu sense preocupar-vos de ningu, mentre que el Missatger us cridava a rereguarda. Us atribulaba una vegada i una altra perque no estiguessiu trists pel que se us havia escapat ni pel que us havia ocorregut. Al·la esta be informat del que feu

    Verse 154

    Despres, passada la tribulacion, va fer descendir sobre vosaltres seguretat: un somni que va vencer a alguns de vosaltres. Uns altres, en canvi, preocupats tan sols per la seva sort i pensant d'Al·la equivocadament, a la manera dels pagans, deien: «Tenim nosaltres alguna cosa que veure amb aixo?» Digues: «Tot esta en mans d'Al·la . Oculten per a si el que no et manifesten. Diuen: «Si hagues depes de nosaltres, no hauriem tingut morts aqui» Digues: «Tambe. si us haguessiu quedat a casa, la mort hauria sorpres en els seus jacos a aquells de qui estava ja escrita. Al·la ha fet aixo per a provar el que hi ha en els vostres pits i purificar el que hi ha en els vostres cors. Al·la sap be el que tanquen els pits»

    Verse 155

    Si alguns dels vostres van fugir el dia que es van trobar els dos exercits, va ser perque el Dimoni els va fer caure per alguna culpa que havien comes. Pero Al·la els ha perdonat ja. Al·la es indulgent, benigne

    Verse 156

    Creients! No sigueu com qui no creuen i diuen dels seus germans que estan de viatge o d'incursio: «Si s'haguessin quedat amb nosaltres, no haurien mort o no els haurien matat»! Faci Al·la que els pesi aixo en els seus cors! Al·la dona la vida i dona-la mort. Al·la veu be el que feu

    Verse 157

    I si sou morts per Al·la o moriu de mort natural, el perdo i misericordia d'Al·la son millors que el que ells pasten

    Verse 158

    Si moriu de mort natural o sou morts, sereu, si, congregats cap a Al·la

    Verse 159

    Per una misericordia vinguda d'Al·la, has estat suau amb ells. Si haguessis estat aspre i dur de cor, s'haurien escapat de tu. Perdona'ls, doncs, i demana el perdo d'Al·la a favor seu i consulta'ls sobre l'assumpte! Pero, quan hagis pres una decisio, confia en Al·la. Al·la estima als que confien en Ell

    Verse 160

    Si Al·la us auxilia, no haura ningu que pugui vencer-vos. Pero, si us abandona, ,qui podra auxiliar-vos fora d'Ell? Que els creients confiin en Al·la

    Verse 161

    No es propi d'un profeta el cometre frau. Qui defraudi dura el defraudat el dia de la Resurreccio. Despres, cadascun rebra el seu merescut. I no seran tractats injustament

    Verse 162

    Es que qui busca agradar a Al·la es com qui incorre en la ira d'Al·la i te per estatge la Jahenam? Quina mala fi

    Verse 163

    Estaran per categories al costat d'Al·la. Al·la veu be el que fan

    Verse 164

    Al·la ha agraciat als creients a l'enviar-los un Missatger sortit d'ells, que els recita Els seus versicles, els purifica i els ensenya l'Escriptura i la Saviesa. Abans estaven evidentment extraviats

    Verse 165

    Com, quan us sobreve una desgracia, despres d'haver infligit el doble d'aquella, dieu encara:«D'on ve aixo?» Digues: «De vosaltres mateixos». Ala es omnipotent

    Verse 166

    I el que us va passar el dia que es van trobar els dos exercits va ser perque ho va permetre Al·la i perque sabes qui eren els creients

    Verse 167

    i qui els hipocrites. Se'ls va dir: «Anem! Combateu per Al·la o rebutgeu a l'enemic!» Van dir: «Si sabessim combatre, us seguiriem». Aquell dia estaven mes prop de la incredulitat que de la fe. Diuen amb la boca el que no tenen en el cor. Pero Al·la sap be el que oculten

    Verse 168

    Son ells qui, mentre es quedaven a casa, deien dels seus germans: «Si ens haguessin escoltat, no els haurien matat». Digues: «Aparteu, doncs la mort de vosaltres, si es veritat el que dieu»

    Verse 169

    I no penseu que qui han caigut per Al·la hagin mort. Al contrari! Estan vius i sustentats al costat del seu Senyor

    Verse 170

    contents pel favor que Al·la els ha fet i alegres per qui encara no els han seguit, perque no han de temer i no estaran trists

    Verse 171

    alegres per una gracia i favor d'Al·la i perque Al·la no deixa de remunerar als creients

    Verse 172

    A qui van escoltar a Al·la i al Missatger, despres de la ferida rebuda, a qui, entre ells, van fer el be i van temer a Al·la, se'ls reserva una magnifica recompensa

    Verse 173

    A aquells a qui es va dir: «La gent s'ha agrupat contra vosaltres, tingueu-los por!», aixo els va augmentar la fe i van dir: «Al·la ens basta! Es un protector excel·lent!»

    Verse 174

    I van regressar per una gracia i favor d'Al·la, sense sofrir malament. Van buscar la satisfaccio d'Al·la. I Al·la es l'Amo del favor immens

    Verse 175

    Aixi es el Dimoni: fa tenir por dels seus amics. Pero, si sou creients, no tingueu por d'ells, sino de Mi

    Verse 176

    Que no t'entristeixi veure a qui es precipiten en la incredulitat. No podran causar cap dany a Al·la. Al·la no vol donar-los part en l'altra vida. Tindran un castig terrible

    Verse 177

    Qui comprin la incredulitat amb la fe no causaran cap dany a Al·la i tindran un castig doloros

    Verse 178

    Que no pensin els infidels que el que els concedim una prorroga suposa un be per a ells. El concedir-se-la es perque augmenti el seu pecat. Tindran un castig humiliant

    Verse 179

    No va Al·la a deixar als creients en la situacio que us trobeu fins que distingeixi al dolent del bo. Ni va Al·la a assabentar-vos de l'ocult. Pero Al·la tria d'entre Els seus Missatgers a qui Ell vol. Creieu, doncs, en Al·la i en Els seus Missatgers. Si creeu i temeu a Al·la, tindreu una magnifica recompensa

    Verse 180

    Que no creen qui es mostren avars del favor rebut d'Al·la que aixo es bo per a ells. Al contrari, es dolent. El dia de la Resurreccio duran a manera de collaret l'objecte de la seva avaricia. La herencia dels cels i de la terra pertany a Al·la. Al·la esta be informat del que feu

    Verse 181

    Al·la ha escoltat les paraules de qui han dit.«Al·la es pobre i nosaltres som rics». Prendrem nota del que han dit i que han matat als profetes sense justificacio. I els direm: «Agradeu el castig del foc crematori

    Verse 182

    Aixo es el que les vostres obres han merescut, que Al·la no es injust amb Els seus serfs»

    Verse 183

    Aquests mateixos han dit:«Al·la ha concertat una alianca amb nosaltres: que no creem en cap Missatger fins a tant que ens porti una oblacio que el foc consuma». Digues: «Abans de mi, altres Missatgers us van portar les proves clares i el que heu demanat. Per que, doncs, els vau matar, si es veritat el que dieu?»

    Verse 184

    I si et desmenteixen, tambe van ser desmentits altres Missatgers abans de tu, que van venir amb les proves clares, les Escriptures i l'Escriptura Lluminosa

    Verse 185

    Cadascun agradara la mort, pero no rebreu vostra recompensa integra fins al dia de la Resurreccio. Haura triomfat qui sigui preservat del Foc i introduit en el Paradis. La vida d'aqui no es mes que fal·lac gaudi

    Verse 186

    Sereu, certament, provats en la vostra hisenda i en les vostres persones. I escoltareu, certament, moltes coses dolentes d'aquells que han rebut l'Escriptura abans de vosaltres i dels associadors ; pero, si sou pacients i temeu a Al·la, aixo si que es donar mostres de resolucio

    Verse 187

    Quan Al·la va concertar un pacte amb els quals havien rebut l'Escriptura: «Heu d'explicar-se-la als homes, no la hi oculteu». Pero la hi van tirar a l'esquena i la van malvendre. Quina mal negoci

    Verse 188

    No crees, no, que qui s'alegren del que han fet i agraden de ser lloats pel que han deixat de fer, no crees, no, que vagin a lliurar-se del castig. Tindran un castig doloros

    Verse 189

    El domini dels cels i de la terra pertany a Al·la. Al·la es omnipotent

    Verse 190

    En la creacio dels cels i de la terra i en la successio de la nit i el dia hi ha, certament, signes per als dotats d'intel·lecte

    Verse 191

    que recorden a Al·la dempeus, asseguts o tirats, i que mediten en la creacio dels cels i de la terra:«Senyor! No has creat tot aixo en va. Gloria a Tu! Preserva'ns del castig del Foc!»

    Verse 192

    Senyor! Tu cobreixes d'oprobi a qui introduixes en el Foc. Els impius no tindran qui els auxilii

    Verse 193

    Senyor! ;Hem escoltat a un que cridava a la fe: «Creieu en El vostre Senyor!» i hem cregut. Senyor! Perdona'ns els nostres pecats! Esborra les nostres dolentes obres i rep-nos, quan morim, entre els justs

    Verse 194

    I dona'ns, Senyor, el que ens has promes pels teus Missatgers i no ens cobreixis d'oprobi el dia de la Resurreccio! Tu no manques a La teva promesa

    Verse 195

    El seu Senyor va escoltar la seva pregaria: «No deixare que es perdi obra de cap de vosaltres, el mateix si es baro que si es femella, que heu sortit els uns dels altres. He d'esborrar les dolentes obres de qui van emigrar i van ser expulsats de les seves llars, de qui van patir per causa Meva, de qui van combatre i van ser morts, i he d'introduir-los en jardins pels baixos dels quals fluixen rierols: recompensa d'Al·la». Al·la te al costat de Si la bella recompensa

    Verse 196

    Que no et desconcerti veure als infidels anant d'aqui cap enlla pel pais

    Verse 197

    Mesqui gaudeixi! Despres, el seu estatge sera la Jahenam. Quina mal jac

    Verse 198

    En canvi, qui temin al seu Senyor tindran jardins pels baixos dels quals fluixen rierols, en els quals estaran eternament, com allotjament que Al·la els brinda. I el que hi ha al costat d'Al·la es millor per als justs

    Verse 199

    Hi ha entre la gent de la Escritura quienes crein en Al·la i en la Revelacio feta a vosaltres i a ells. Humils davant Al·la, no han malvenut els signes d'Al·la. Aquests tals tindran el seu recompensa al costat del seu Senyor. Al·la es rapid a ajustar comptes

    Verse 200

    Creients! Tingueu paciencia, rivalitzeu en ella! Sigueu fermes! Temeu a Al·la! Potser aixi, prospereu