Back to Languages

    Catalan - Chapter 40

    Translation by Youssef Lyoussi

    Verse 1

    Haa-Miim

    Verse 2

    La revelacio de l'Escriptura procedeix d'Al·la, el Poderos, el Omniscient

    Verse 3

    Que perdona el pecat, accepta el penediment, es sever a castigar i ple de poder. No hi ha mes deu que Ell. Ell es la fi de tot

    Verse 4

    No discuteixen sobre els signes d'Al·la sino els infidels. Que les seves anades i vingudes pel pais no et torbin

    Verse 5

    Abans d'ells, ja el poble de Noe havia desmentit. Despres, tambe els coalicionistes. Els membres de cada comunitat havien planejat apoderar-se del Missatger que se'ls havia manat. I van discutir amb argucies per a, aixi, derrocar la Veritat. Llavors, Jo me'ls vaig dur i ;quin no va ser El meu castig

    Verse 6

    Aixi es va complir la sentencia del teu Senyor contra els infidels: que serien els habitants del Foc

    Verse 7

    Els quals duen el Tron i els quals estan al seu voltant celebren les lloances del seu Senyor, creuen en Ell i Li demanen que perdoni als creients: «Senyor! Tu ho abastes tot en La teva misericordia i en La teva ciencia. Perdona, doncs, als que es penedeixen i segueixen El teu cami! Lliura'ls del castig del Jaheem

    Verse 8

    Senyor! Introdueix-los en els jardins del eden que els vas prometre, juntament amb aquells dels seus pares, esposes i descendents que van ser bons! Tu ets el Poderos, el Savi

    Verse 9

    Lliura'ls del mal! Aquest dia, aquell a qui hagis lliurat del mal sera objecte de La teva misericordia. Aquest es l'exit grandios!»

    Verse 10

    Als que no hagin cregut se'ls cridara: «L’aversio que Al·la us te es major que l’aversio que us teniu a vosaltres mateixos, puix que, convidats a creure, no van creure»

    Verse 11

    Diran: «Senyor! Ens has fet morir dues vegades i viure altres dues. Confessem, doncs, els nostres pecats. Hi ha manera de sortir?»

    Verse 12

    Aixo us passa perque, quan s'invocava a Al·la Solament, no creieu, mentre que, si se Li associaven altres deus, creieu. La decisio, doncs, pertany a Al·la, l'Altissim, el Gran

    Verse 13

    Ell es Qui us mostra Els seus signes, Qui us fa baixar del cel sosteniment. Pero no es deixa amonestar sino qui torna a Ell penedit

    Verse 14

    Invoqueu, doncs, a Al·la, rendint-li culte sincer, a despit dels infidels

    Verse 15

    D'Elevada Dignitat i Senyor del Tron, tira l'Esperit que procedeix del seu ordre sobre qui Ell vol dels seus serfs, perque previngui contra el dia de la Trobada

    Verse 16

    Aquest dia sorgiran, sense que gens d'ells pugui ocultar- se a Al·la. Aquest dia, de qui sera el domini? D'Al·la, l'U, l'Invicte

    Verse 17

    Aquest dia cadascun sera retribuit segons els seus merits. Gens d'injusticies aquest dia! Al·la es rapid a ajustar comptes

    Verse 18

    Prevenieu les contra el dia de La Imminent, quan, angoixats, se'ls faci un nus en la gola. No tindran els impius cap amo fervent ni intercessor que sigui escoltat

    Verse 19

    Coneix la perfidia dels ulls i el que oculten els pits

    Verse 20

    Al·la decideix segons justicia. En canvi, els altres que ells invoquen en lloc d'invocar-li a Ell no poden decidir gens. Al·la es Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu

    Verse 21

    Doncs, que! No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Eren mes poderosos i van deixar mes petjades en la terra. Llavors, Al·la els va sorprendre pels seus pecats i no va haver qui pogues protegir-los contra Al·la

    Verse 22

    Es que quan els Missatgers van venir a ells amb les proves clares, no van creure i Al·la els va sorprendre. Es Fort i castiga severament

    Verse 23

    Vam enviar Moises amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta

    Verse 24

    a Farao, a Haman i a Core. Ells van dir: «Un mag mentider»

    Verse 25

    Quan els va portar la veritat de Nosaltres, van dir: «Mateu als fills dels que creuen com ell i deixeu amb vida a les seves dones!» Pero l'ardit dels infidels va ser inutil

    Verse 26

    Farao va dir: «Deixeu-me que mati a Moises, i que invoqui ell al seu Senyor! Temo que canvii la vostra religio, o que faci apareixer la corrupcio en el pais»

    Verse 27

    Moises va dir: «Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra tot altiu que no creu en el dia del Compte»

    Verse 28

    Un home creient de la familia de Farao, que ocultava la seva fe, va dir: «Aneu a matar a un home pel mer fet de dir 'El meu Senyor es Al·la' sent aixi que us ha portat les proves clares del vostre Senyor? Si menteix, la seva mentida recaura sobre ell. Pero, si diu veritat, us arribara quelcom d'allo amb que us amenaca. Al·la no dirigeix al immoderat, al mentider

    Verse 29

    Poble! Havent vencut en la terra, vostre es el domini avui. Pero, quan ens arribi el rigor d'Al·la, qui ens lliurara d'ell?» Farao va dir: «Jo no us faig veure sino el que jo veig i no us dirigeixo sino pel cami recte»

    Verse 30

    El que creia va dir: «Poble! Temo per vosaltres un dia com el dels coalicionistes

    Verse 31

    com va ocorrer al poble de Noe, als Adites, als Tamudis i als que van venir despres d'ells. Al·la no vol la injusticia per als seus serfs

    Verse 32

    Poble! Temo que visqueu el dia de la Cridada Mutua

    Verse 33

    dia que tornareu l'esquena i no tindreu a ningu que us protegeixi d'Al·la. Aquell a qui Al·la extravia no tindra qui li dirigeixi

    Verse 34

    Ja abans havia vingut Jose a vosaltres amb les proves clares i sempre van dubtar del que us va portar. Fins que, quan va perir van dir: 'Al·la no manara a cap Missatger despres d'ell'. Aixi extravia Al·la a l’immoderat esceptic»

    Verse 35

    Qui discuteixen sobre els signes d'Al·la sense haver rebut autoritat... Es d’una aversio grandissima per a Al·la i per als creients. Aixi segella Al·la el cor de tot altiu, de tot tira

    Verse 36

    Farao va dir: «Haman! Construeix-me una torre! Potser, aixi, arribi a les vies

    Verse 37

    Les vies que conduixen al cel, i pugi al Deu de Moises. Si, creo que aquest menteix». Aixi es va engalanar a Farao la maldat del seu acte i va ser apartat del Cami. Pero es van malmetre els seus ardits

    Verse 38

    El qual creia va dir: «Poble! Seguiu-me! Us dirigire pel cami recte

    Verse 39

    Poble! Aquesta vida d'aqui no es sino breu gaudi, mentre que l'altra vida es l'Estatge de l'Estabilitat

    Verse 40

    Qui obri malament no sera retribuit sino amb una pena similar. En canvi, els creients, barons o femelles, que obrin be entraran en el Paradis i seran proveits en ell sense mesura

    Verse 41

    Poble! Com es que jo us crido a la salvacio, mentre que vosaltres em crideu al Foc

    Verse 42

    Em crideu que sigui infidel a Al·la i que Li associi quelcom del que no tinc coneixement, mentre que jo us crido al Poderos, a l'Indulgent

    Verse 43

    En veritat, allo al que em crideu no mereix ser invocat, ni en la vida d'aqui ni en l'altra! Si, tornarem a Al·la i els immoderats seran els habitants del Foc

    Verse 44

    Llavors, us acordareu del que us dic. Quant a mi, em poso en mans d'Al·la. Al·la veu be als seus serfs»

    Verse 45

    Al·la li va preservar dels mals que havien tramat i sobre la gent de Farao es va abatre el mal castig

    Verse 46

    el Foc, al que es veuran exposats mati i tarda. El dia que arribi l'Hora «Feu que la gent de Farao rebi el castig mes sever!»

    Verse 47

    Quan discuteixin, ja en el Foc, els que van ser febles diran als que van ser altius: «Us hem seguit. Aneu a lliurar-nos de part del Foc?»

    Verse 48

    Els altius diran: «Estem tots en ell. Al·la ha decidit entre Els seus serfs»

    Verse 49

    Els que estiguin en el Foc diran als guardians de la Jahenam: «Pregueu al vostre Senyor que ens abreugi un dia del castig!»

    Verse 50

    Diran: «Com! No van venir a vosaltres els vostres Missatgers amb les proves clares?» Diran: «Clar que si!» Diran: «Llavors, invoqueu vosaltres!» Pero la invocacio dels infidels sera inutil

    Verse 51

    Si, als nostres Missatgers i als quals creen els auxiliarem en la vida d'aqui i el dia que deposin els testimonis

    Verse 52

    el dia que ja no serveixin de res als impius les seves excuses, sino que siguin maleits i tinguin l'Estatge Dolent

    Verse 53

    Vam donar La Guia a Moises i Vam donar en herencia l'Escriptura als Fills d'Israel

    Verse 54

    com guia i amonestacio per als dotats d'intel·lecte

    Verse 55

    Tingues paciencia! El que Al·la promet es veritat! Demana perdo pel teu pecat i celebra al vespre i a l'alba les lloances del teu Senyor

    Verse 56

    Qui discuteixen dels signes d'Al·la sense haver rebut autoritat, no pensen sino en grandeses, que no aconseguiran, doncs, refugi en Al·la! Ell es Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu

    Verse 57

    Crear els cels i la terra es mes gran encara que crear als homes. Pero la majoria dels homes no saben

    Verse 58

    No son iguals el cec i el vident. Ni els que han cregut i obrat be i els quals han obrat malament. Que poc us deixeu amonestar

    Verse 59

    Si, l'Hora arriba, no hi ha dubte d'ella, pero la majoria dels homes no creuen

    Verse 60

    El vostre Senyor ha dit: «Invoqueu-me i us escoltare! Certament aquells que desdenyen que se'm rendix culte entraran, humiliats, en la Jahenam»

    Verse 61

    Al·la es qui ha disposat per a vosaltres la nit perque descanseu en ella, i el dia perque pugueu veure clar. Si, Al·la dispensa El seu favor als homes, pero la majoria dels homes no agraixen

    Verse 62

    aquest es Al·la, el vostre Senyor, creador de tot. No hi ha mes deu que El! Com podeu, doncs, ser tan desviats

    Verse 63

    De la mateixa manera van ser desviats qui van rebutjar els signes d'Al·la

    Verse 64

    Al·la es Qui us ha estabilitzat la terra i fet del cel un edifici, us ha format harmoniosament i us ha proveit de coses bones. aquest es Al·la, el vostre Senyor. Beneit sigui, doncs, Al·la, Senyor de l'univers

    Verse 65

    Ell es el Viu. No hi ha mes deu que El. Invoqueu-li rendint- li culte sincer! Lloat sigui Al·la, Senyor de l'univers

    Verse 66

    Digues: «Quan he rebut del meu Senyor les proves clares, se m'ha prohibit que serveixi a aquells que invoqueu en lloc d'invocar a Al·la. He rebut l'ordre de sotmetre'm al Senyor de l'univers»

    Verse 67

    Ell es Qui us ha creat de terra; despres, d'una gota; despres, d'un coagul de sang. Despres, us fa sortir com criatures per a arribar a, mes tard, la maduresa, despres la vellesa -encara que alguns de vosaltres moren prematurament- i arribar a un terme fix. Potser, aixi, raoneu

    Verse 68

    Ell es Qui dona la vida i dona la mort. I quan decideix alguna cosa, li diu tan sols : «Se!» i es

    Verse 69

    No has vist a qui discuteixen dels signes d'Al·la? Com poden ser tan desviats

    Verse 70

    Que han desmentit l'Escriptura i el missatge confiat als nostres Missatgers. Van a veure

    Verse 71

    quan, argolla al coll i encadenats, siguin arrossegats

    Verse 72

    a l'aigua molt calenta i, despres, siguin atiats en el Foc

    Verse 73

    Despres, se'ls dira: «On esta el que associaveu

    Verse 74

    en lloc d'Al·la?» Diran: «Ens han abandonat! Millor dit, abans no invocavem gens». Aixi extravia Al·la als infidels

    Verse 75

    «Aixo es per haver-vos alegrat en la terra sense rao i per haver-vos conduit insolentement

    Verse 76

    Entreu per les portes de la Jahenam, per a estar en ella eternament! Quina mala es l'estatge dels altius!»

    Verse 77

    Tingues, doncs, paciencia! El que Al·la promet es veritat! El mateix si et fem veure quelcom d'allo amb que els amenacem, que si et cridem, seran retornats a Nosaltres

    Verse 78

    Ja manem a altres Missatgers abans de tu. D'alguns d'ells ja t'hem contat, d'uns altres no. Cap Missatger va poder portar signe algun, sino amb permis d'Al·la. Quan arribi l'ordre d'Al·la, es decidira segons justicia i, llavors, els falsarios estaran perduts

    Verse 79

    Al·la es Qui ha posat per a vosaltres els ramats, perque munteu en uns i d'uns altres us alimenteu

    Verse 80

    teniu en ells profit-, i perque, per ells, aconseguiu els vostres proposits. Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport

    Verse 81

    Ell us fa veure Els seus signes. Quin, doncs, dels signes d'Al·la negareu

    Verse 82

    No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Van ser mes nombrosos que ells, mes poderosos, van deixar mes petjades en la terra, pero les seves possessions no els van servir de res

    Verse 83

    Quan les seves Missatgers van venir a ells amb les proves clares, es van alegrar de la ciencia que posseien, pero es van veure voltats per allo que es burlaven

    Verse 84

    I, quan van veure El nostre rigor, van dir: «Creiem en Al·la Sol i vam renegar del que Li associavem!»

    Verse 85

    Pero, llavors, la seva fe no els va servir de res, despres d'haver vist El nostre rigor. Tal es la practica d'Al·la, que ja s'havia aplicat als seus serfs. I llavors van sortir perdent els infidels