Back to Languages
Catalan - Chapter 40
Translation by Youssef Lyoussi
Verse 1
Haa-Miim
Verse 2
La revelacio de l'Escriptura procedeix d'Al·la, el Poderos, el Omniscient
Verse 3
Que perdona el pecat, accepta el penediment, es sever a castigar i ple de poder. No hi ha mes deu que Ell. Ell es la fi de tot
Verse 4
No discuteixen sobre els signes d'Al·la sino els infidels. Que les seves anades i vingudes pel pais no et torbin
Verse 5
Abans d'ells, ja el poble de Noe havia desmentit. Despres, tambe els coalicionistes. Els membres de cada comunitat havien planejat apoderar-se del Missatger que se'ls havia manat. I van discutir amb argucies per a, aixi, derrocar la Veritat. Llavors, Jo me'ls vaig dur i ;quin no va ser El meu castig
Verse 6
Aixi es va complir la sentencia del teu Senyor contra els infidels: que serien els habitants del Foc
Verse 7
Els quals duen el Tron i els quals estan al seu voltant celebren les lloances del seu Senyor, creuen en Ell i Li demanen que perdoni als creients: «Senyor! Tu ho abastes tot en La teva misericordia i en La teva ciencia. Perdona, doncs, als que es penedeixen i segueixen El teu cami! Lliura'ls del castig del Jaheem
Verse 8
Senyor! Introdueix-los en els jardins del eden que els vas prometre, juntament amb aquells dels seus pares, esposes i descendents que van ser bons! Tu ets el Poderos, el Savi
Verse 9
Lliura'ls del mal! Aquest dia, aquell a qui hagis lliurat del mal sera objecte de La teva misericordia. Aquest es l'exit grandios!»
Verse 10
Als que no hagin cregut se'ls cridara: «L’aversio que Al·la us te es major que l’aversio que us teniu a vosaltres mateixos, puix que, convidats a creure, no van creure»
Verse 11
Diran: «Senyor! Ens has fet morir dues vegades i viure altres dues. Confessem, doncs, els nostres pecats. Hi ha manera de sortir?»
Verse 12
Aixo us passa perque, quan s'invocava a Al·la Solament, no creieu, mentre que, si se Li associaven altres deus, creieu. La decisio, doncs, pertany a Al·la, l'Altissim, el Gran
Verse 13
Ell es Qui us mostra Els seus signes, Qui us fa baixar del cel sosteniment. Pero no es deixa amonestar sino qui torna a Ell penedit
Verse 14
Invoqueu, doncs, a Al·la, rendint-li culte sincer, a despit dels infidels
Verse 15
D'Elevada Dignitat i Senyor del Tron, tira l'Esperit que procedeix del seu ordre sobre qui Ell vol dels seus serfs, perque previngui contra el dia de la Trobada
Verse 16
Aquest dia sorgiran, sense que gens d'ells pugui ocultar- se a Al·la. Aquest dia, de qui sera el domini? D'Al·la, l'U, l'Invicte
Verse 17
Aquest dia cadascun sera retribuit segons els seus merits. Gens d'injusticies aquest dia! Al·la es rapid a ajustar comptes
Verse 18
Prevenieu les contra el dia de La Imminent, quan, angoixats, se'ls faci un nus en la gola. No tindran els impius cap amo fervent ni intercessor que sigui escoltat
Verse 19
Coneix la perfidia dels ulls i el que oculten els pits
Verse 20
Al·la decideix segons justicia. En canvi, els altres que ells invoquen en lloc d'invocar-li a Ell no poden decidir gens. Al·la es Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu
Verse 21
Doncs, que! No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Eren mes poderosos i van deixar mes petjades en la terra. Llavors, Al·la els va sorprendre pels seus pecats i no va haver qui pogues protegir-los contra Al·la
Verse 22
Es que quan els Missatgers van venir a ells amb les proves clares, no van creure i Al·la els va sorprendre. Es Fort i castiga severament
Verse 23
Vam enviar Moises amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta
Verse 24
a Farao, a Haman i a Core. Ells van dir: «Un mag mentider»
Verse 25
Quan els va portar la veritat de Nosaltres, van dir: «Mateu als fills dels que creuen com ell i deixeu amb vida a les seves dones!» Pero l'ardit dels infidels va ser inutil
Verse 26
Farao va dir: «Deixeu-me que mati a Moises, i que invoqui ell al seu Senyor! Temo que canvii la vostra religio, o que faci apareixer la corrupcio en el pais»
Verse 27
Moises va dir: «Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra tot altiu que no creu en el dia del Compte»
Verse 28
Un home creient de la familia de Farao, que ocultava la seva fe, va dir: «Aneu a matar a un home pel mer fet de dir 'El meu Senyor es Al·la' sent aixi que us ha portat les proves clares del vostre Senyor? Si menteix, la seva mentida recaura sobre ell. Pero, si diu veritat, us arribara quelcom d'allo amb que us amenaca. Al·la no dirigeix al immoderat, al mentider
Verse 29
Poble! Havent vencut en la terra, vostre es el domini avui. Pero, quan ens arribi el rigor d'Al·la, qui ens lliurara d'ell?» Farao va dir: «Jo no us faig veure sino el que jo veig i no us dirigeixo sino pel cami recte»
Verse 30
El que creia va dir: «Poble! Temo per vosaltres un dia com el dels coalicionistes
Verse 31
com va ocorrer al poble de Noe, als Adites, als Tamudis i als que van venir despres d'ells. Al·la no vol la injusticia per als seus serfs
Verse 32
Poble! Temo que visqueu el dia de la Cridada Mutua
Verse 33
dia que tornareu l'esquena i no tindreu a ningu que us protegeixi d'Al·la. Aquell a qui Al·la extravia no tindra qui li dirigeixi
Verse 34
Ja abans havia vingut Jose a vosaltres amb les proves clares i sempre van dubtar del que us va portar. Fins que, quan va perir van dir: 'Al·la no manara a cap Missatger despres d'ell'. Aixi extravia Al·la a l’immoderat esceptic»
Verse 35
Qui discuteixen sobre els signes d'Al·la sense haver rebut autoritat... Es d’una aversio grandissima per a Al·la i per als creients. Aixi segella Al·la el cor de tot altiu, de tot tira
Verse 36
Farao va dir: «Haman! Construeix-me una torre! Potser, aixi, arribi a les vies
Verse 37
Les vies que conduixen al cel, i pugi al Deu de Moises. Si, creo que aquest menteix». Aixi es va engalanar a Farao la maldat del seu acte i va ser apartat del Cami. Pero es van malmetre els seus ardits
Verse 38
El qual creia va dir: «Poble! Seguiu-me! Us dirigire pel cami recte
Verse 39
Poble! Aquesta vida d'aqui no es sino breu gaudi, mentre que l'altra vida es l'Estatge de l'Estabilitat
Verse 40
Qui obri malament no sera retribuit sino amb una pena similar. En canvi, els creients, barons o femelles, que obrin be entraran en el Paradis i seran proveits en ell sense mesura
Verse 41
Poble! Com es que jo us crido a la salvacio, mentre que vosaltres em crideu al Foc
Verse 42
Em crideu que sigui infidel a Al·la i que Li associi quelcom del que no tinc coneixement, mentre que jo us crido al Poderos, a l'Indulgent
Verse 43
En veritat, allo al que em crideu no mereix ser invocat, ni en la vida d'aqui ni en l'altra! Si, tornarem a Al·la i els immoderats seran els habitants del Foc
Verse 44
Llavors, us acordareu del que us dic. Quant a mi, em poso en mans d'Al·la. Al·la veu be als seus serfs»
Verse 45
Al·la li va preservar dels mals que havien tramat i sobre la gent de Farao es va abatre el mal castig
Verse 46
el Foc, al que es veuran exposats mati i tarda. El dia que arribi l'Hora «Feu que la gent de Farao rebi el castig mes sever!»
Verse 47
Quan discuteixin, ja en el Foc, els que van ser febles diran als que van ser altius: «Us hem seguit. Aneu a lliurar-nos de part del Foc?»
Verse 48
Els altius diran: «Estem tots en ell. Al·la ha decidit entre Els seus serfs»
Verse 49
Els que estiguin en el Foc diran als guardians de la Jahenam: «Pregueu al vostre Senyor que ens abreugi un dia del castig!»
Verse 50
Diran: «Com! No van venir a vosaltres els vostres Missatgers amb les proves clares?» Diran: «Clar que si!» Diran: «Llavors, invoqueu vosaltres!» Pero la invocacio dels infidels sera inutil
Verse 51
Si, als nostres Missatgers i als quals creen els auxiliarem en la vida d'aqui i el dia que deposin els testimonis
Verse 52
el dia que ja no serveixin de res als impius les seves excuses, sino que siguin maleits i tinguin l'Estatge Dolent
Verse 53
Vam donar La Guia a Moises i Vam donar en herencia l'Escriptura als Fills d'Israel
Verse 54
com guia i amonestacio per als dotats d'intel·lecte
Verse 55
Tingues paciencia! El que Al·la promet es veritat! Demana perdo pel teu pecat i celebra al vespre i a l'alba les lloances del teu Senyor
Verse 56
Qui discuteixen dels signes d'Al·la sense haver rebut autoritat, no pensen sino en grandeses, que no aconseguiran, doncs, refugi en Al·la! Ell es Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu
Verse 57
Crear els cels i la terra es mes gran encara que crear als homes. Pero la majoria dels homes no saben
Verse 58
No son iguals el cec i el vident. Ni els que han cregut i obrat be i els quals han obrat malament. Que poc us deixeu amonestar
Verse 59
Si, l'Hora arriba, no hi ha dubte d'ella, pero la majoria dels homes no creuen
Verse 60
El vostre Senyor ha dit: «Invoqueu-me i us escoltare! Certament aquells que desdenyen que se'm rendix culte entraran, humiliats, en la Jahenam»
Verse 61
Al·la es qui ha disposat per a vosaltres la nit perque descanseu en ella, i el dia perque pugueu veure clar. Si, Al·la dispensa El seu favor als homes, pero la majoria dels homes no agraixen
Verse 62
aquest es Al·la, el vostre Senyor, creador de tot. No hi ha mes deu que El! Com podeu, doncs, ser tan desviats
Verse 63
De la mateixa manera van ser desviats qui van rebutjar els signes d'Al·la
Verse 64
Al·la es Qui us ha estabilitzat la terra i fet del cel un edifici, us ha format harmoniosament i us ha proveit de coses bones. aquest es Al·la, el vostre Senyor. Beneit sigui, doncs, Al·la, Senyor de l'univers
Verse 65
Ell es el Viu. No hi ha mes deu que El. Invoqueu-li rendint- li culte sincer! Lloat sigui Al·la, Senyor de l'univers
Verse 66
Digues: «Quan he rebut del meu Senyor les proves clares, se m'ha prohibit que serveixi a aquells que invoqueu en lloc d'invocar a Al·la. He rebut l'ordre de sotmetre'm al Senyor de l'univers»
Verse 67
Ell es Qui us ha creat de terra; despres, d'una gota; despres, d'un coagul de sang. Despres, us fa sortir com criatures per a arribar a, mes tard, la maduresa, despres la vellesa -encara que alguns de vosaltres moren prematurament- i arribar a un terme fix. Potser, aixi, raoneu
Verse 68
Ell es Qui dona la vida i dona la mort. I quan decideix alguna cosa, li diu tan sols : «Se!» i es
Verse 69
No has vist a qui discuteixen dels signes d'Al·la? Com poden ser tan desviats
Verse 70
Que han desmentit l'Escriptura i el missatge confiat als nostres Missatgers. Van a veure
Verse 71
quan, argolla al coll i encadenats, siguin arrossegats
Verse 72
a l'aigua molt calenta i, despres, siguin atiats en el Foc
Verse 73
Despres, se'ls dira: «On esta el que associaveu
Verse 74
en lloc d'Al·la?» Diran: «Ens han abandonat! Millor dit, abans no invocavem gens». Aixi extravia Al·la als infidels
Verse 75
«Aixo es per haver-vos alegrat en la terra sense rao i per haver-vos conduit insolentement
Verse 76
Entreu per les portes de la Jahenam, per a estar en ella eternament! Quina mala es l'estatge dels altius!»
Verse 77
Tingues, doncs, paciencia! El que Al·la promet es veritat! El mateix si et fem veure quelcom d'allo amb que els amenacem, que si et cridem, seran retornats a Nosaltres
Verse 78
Ja manem a altres Missatgers abans de tu. D'alguns d'ells ja t'hem contat, d'uns altres no. Cap Missatger va poder portar signe algun, sino amb permis d'Al·la. Quan arribi l'ordre d'Al·la, es decidira segons justicia i, llavors, els falsarios estaran perduts
Verse 79
Al·la es Qui ha posat per a vosaltres els ramats, perque munteu en uns i d'uns altres us alimenteu
Verse 80
teniu en ells profit-, i perque, per ells, aconseguiu els vostres proposits. Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport
Verse 81
Ell us fa veure Els seus signes. Quin, doncs, dels signes d'Al·la negareu
Verse 82
No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Van ser mes nombrosos que ells, mes poderosos, van deixar mes petjades en la terra, pero les seves possessions no els van servir de res
Verse 83
Quan les seves Missatgers van venir a ells amb les proves clares, es van alegrar de la ciencia que posseien, pero es van veure voltats per allo que es burlaven
Verse 84
I, quan van veure El nostre rigor, van dir: «Creiem en Al·la Sol i vam renegar del que Li associavem!»
Verse 85
Pero, llavors, la seva fe no els va servir de res, despres d'haver vist El nostre rigor. Tal es la practica d'Al·la, que ja s'havia aplicat als seus serfs. I llavors van sortir perdent els infidels