Back to Languages

    Catalan - Chapter 54

    Translation by Youssef Lyoussi

    Verse 1

    S'acosta l'Hora, s´esberla la lluna

    Verse 2

    Si veuen un signe, s'aparten i diuen: «Es una magia continua!»

    Verse 3

    Desmenteixen i segueixen les seves passions. Pero tot esta decretat

    Verse 4

    Ja han rebut noticies disuasivas

    Verse 5

    consumat saviesa. Pero els advertiments no serveixen

    Verse 6

    Aparta't, doncs, d'ells! El dia que el Pregoner els convoqui per a quelcom horrible

    Verse 7

    abatuda la mirada, sortiran de les sepultures com si fossin llagostes espargides

    Verse 8

    corrent amb el coll estes cap al Pregoner. Diran els infidels: «Aquest es un dia dificil!»

    Verse 9

    Abans d'aixo, ja el poble de Noe havia desmentit. Van desmentir al nostre serf i van dir: «Un posses!», i va ser rebutjat

    Verse 10

    Llavors, va invocar al seu Senyor. «Estic vencut! Defensa't!»

    Verse 11

    Obrim les portes del cel a una pluja torrencial

    Verse 12

    i en la terra vam fer brollar fonts. I l'aigua es va trobar segons una ordre decretada

    Verse 13

    Li embarquem en allo de planxes i de claus

    Verse 14

    que va navegar sota La nostra mirada com retribucio d'aquell que havia estat negat

    Verse 15

    La deixem com signe. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 16

    I quins no van ser El meu castig i Els meus advertiments

    Verse 17

    Hem facilitat l'Alcora perque pugui servir d'amonestacio. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 18

    Els Adites van desmentir i quins no van ser El meu castig i Els meus advertiments

    Verse 19

    En un dia nefast i interminable enviem contra ells un vent glacial

    Verse 20

    que arrencava als homes com si haguessin estat troncs de palmeres arrabassades

    Verse 21

    I quins no van ser El meu castig i Els meus advertiments

    Verse 22

    Hem facilitat l'Alcora perque pugui servir d'amonestacio. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 23

    Els Tamudis van desmentir els advertiments

    Verse 24

    i van dir: «Anem a seguir a un sol mortal, sortit de nosaltres? Estariem extraviats i delirariem

    Verse 25

    A ell, entre nosaltres, se li anava a confiar l'Amonestacio? No, sino que es un mentider, un insolent!»

    Verse 26

    Dema veuran qui es el mentider, el insolent

    Verse 27

    Anem a enviar-los la camella per a temptar-los. Observa'ls i tingues paciencia

    Verse 28

    Informa'ls que l'aigua ha de repartir-se entre ells i que beuran per torn

    Verse 29

    Van cridar al seu paisa, que es va fer carrec i la va degollar

    Verse 30

    I quins no van ser El meu castig i Els meus advertiments

    Verse 31

    Els llancem un sol Crit i van anar com herba seca que s'empra per a aixecar una prop

    Verse 32

    Hem facilitat l'Alcora perque pugui servir d'amonestacio. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 33

    El poble de Lot va desmentir els advertiments

    Verse 34

    Enviem contra ells una tempestat de sorra. Exceptuem a la familia de Lot, a la qual vam salvar al rompent de l'alba

    Verse 35

    en virtut d'una gracia vinguda de Nosaltres. Aixi retribuim a l'agrait

    Verse 36

    Els havia previngut contra El nostre rigor, pero van posar en dubte els advertiments

    Verse 37

    Li van exigir als seus hostes i els apaguem els ulls. «Agradeu El meu castig i Els meus advertiments!»

    Verse 38

    Al mati seguent, d'hora, els va sorprendre un castig durador

    Verse 39

    «Agradeu El meu castig i Els meus advertiments!»

    Verse 40

    Hem facilitat l'Alcora perque pugui servir d'amonestacio. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 41

    I, certament, la gent de Farao va ser advertida

    Verse 42

    Van desmentir tots Els nostres signes i els vam sorprendre com sorpren Un poderos, podissim

    Verse 43

    Son els vostres infidels millors que aquells? O hi ha en les Escriptures un quelcom que us immunitzi

    Verse 44

    O diuen: «Som un conjunt capac de defensar-se»

    Verse 45

    Tots seran derrotats i fugiran

    Verse 46

    Pero l'Hora es el temps que se'ls ha fixat i l'Hora es cruelissima, amarguisima

    Verse 47

    Els pecadors estan extraviats i deliren

    Verse 48

    El dia que siguin arrossegats de cap per avall al Foc: «Agradeu el contacte del Saqar !»

    Verse 49

    Tot ho hem creat amb mesura

    Verse 50

    La nostra ordre no consisteix sino en una sola paraula, com un obrir i tancar d'ulls

    Verse 51

    Hem fet perir als vostres semblants. Pero hi ha algu que es deixi amonestar

    Verse 52

    Tot el que han fet consta en les Escriptures

    Verse 53

    Tot, gran o petit, esta amb signat

    Verse 54

    Els temerosos d'Al·la estaran entre jardins i rierols

    Verse 55

    en una seu bona, al costat d'un potissim Monarca